Les cooperatives agràries de Lleida apugen la facturació un 24% de mitjana des del 2006

El pla d’intercooperació agroalimentària compleix vint anys, durant els quals s’han acordat fusions i altres tipus d’acords per aconseguir entitats més fortes. Com a exemple, el nombre de cooperatives a Lleida ha passat de setanta-cinc a seixanta-una des de l’any 2006, un període en què la concentració s’ha reflectit també en entitats més fortes.

La facturació mitjana de les cooperatives s’ha incrementat prop d’un 24 per cent amb 11,9 milions d’euros el 2006, fins a arribar als 14,7 el 2020, segons assenyalen les últimes dades de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC). El secretari d’Alimentació de la conselleria d’Acció Climàtica, Carmel Mòdol, explica que el programa de suport a enfortir el sector cooperatiu i donar musculatura i valor afegit al sector agroalimentari ha tingut un impuls especial en els últims sis anys, durant els quals ha comptat amb un pressupost de 56 milions d’euros.

A l’hora de fer repàs de la història cooperativa recorda que moltes van nàixer fa més d’un segle per apuntalar la supervivència del sector, a meitat del segle XX va arribar el reforç de la seua musculatura industrial i al XXI les fusions i l’aposta per economia d’escala. Ara es tracta de seguir guanyant volum per competir, però també d’analitzar cap a on anirà l’economia i el camí cooperatiu, tenint en compte aspectes com la digitalització o l’economia circular.

El president de la FCAC, Ramon Sarroca, apunta a possibles projectes cooperatius que van més enllà de l’agroalimentació i s’amplien al món rural, de la bioeconomia circular, energia, salut o habitatge.

En aquests vint anys s’ha passat d’un pla de cooperatives amb suport públic basat principalment en les fusions que després va apostar per altres tipus de col·laboració entre entitats. Ara també s’obre a projectes donant cabuda a socis o empreses no cooperatives. Això sí, les empreses associatives sempre han de tenir el pes més gran, amb almenys un 51 per cent de l’accionariat, expliquen Mòdol i Sarroca.

El president de la FCAC destaca que els primers projectes fa vint anys van arribar de la mà de les entitats arrosseres del delta de l’Ebre. Però poc després van arribar projectes tan importants com el que va encapçalar la cooperativa d’Ivars d’Urgell en un sector tan complex, explica, com el porcí, dominat per la integració amb empreses privades. Altres exemples d’èxit de la intercooperació i fusió va ser el que representa Fruits de Ponent al sector fructícola, a més d’ActelGrup.

Entre els èxits del pla es destaca Corbins, on es van unir les dos entitats fructícoles locals amb la de subministraments. Les cooperatives vinícoles també han protagonitzat importants projectes de fusions i col·laboració que han permès reduir costos i guanyar volum, així com les d’olis o fruita seca. Sarroca cita entre aquestes Fruits Secs de les Garrigues.