Els agricultors defensen que estalvien aigua i demanen més recursos per modernitzar regs

Els agricultors de Lleida reivindiquen que estalvien aigua i apliquen tots els mecanismes que tenen al seu abast per utilitzar-la de forma eficient. Sindicats agraris i presidents de comunitats de regants coincideixen a defensar la seua gestió i responen així davant de les declaracions de diferents instàncies que els atribueixen un elevat consum. Afirmen que des de fa anys treballen per minimitzar-lo instal·lant sistemes d’aspersió o degoteig.

En aquest sentit, reclamen tant a la Generalitat com a l’Estat que inverteixin i agilitzin obres de modernització per suprimir el reg a manta, ja que és l’única manera de reduir la despesa. El president del reg històric de Pinyana, Ramon Piqué, va advertir que “fa temps que insistim en el fet de modernitzar el regadiu, però les administracions no ens han fet cas fins que han topat amb una sequera excepcional”. “Les infraestructures de regadiu s’han postergat a d’altres com carreteres o aeroports i després de sequeres com la del 2007, fins i tot tenint en compte que parlem del sector primari, vital per a l’economia i la subsistència”, va assenyalar.

Va apuntar que “vam avisar del que passaria i ara està passant”. El president de l’Aragó i Catalunya, José Luis Pérez, assegura que se sent “molest amb aquells que afirmen que gastem de més. Els regants fem esforços desmesurats per adequar les nostres instal·lacions amb la inversió milionària que comporta”.

Com ells, el president del Canal d’Urgell, Amadeu Ros, assegura que els agricultors són els primers que afronten situacions adverses amb totes les seues conseqüències. “És vital modernitzar regs davant del canvi climàtic i el Govern i l’Estat han de donar-hi prioritat”. L’Associació Catalana de Comunitats de Regants (Acatcor) va defensar ahir al Parlament l’actuació dels regants en la gestió de l’aigua.Jaume Pedrós, responsable de regadius d’UP, va indicar que els “pagesos intentem ser al màxim d’eficaços” i va afegir que s’hauria d’haver aplicat una directiva “des de dalt” per destinar més superfície al cereal d’hivern.

Va assenyalar que la “sequera s’ha de combatre quan hi ha abundància” i que “és molt fàcil acusar els de sempre”. Martí Costal, responsable sectorial de l’aigua del JARC, va remarcar que “ens demanen cultius que requereixen menys recursos hídrics i donen menor rendibilitat, però hem de continuar pagant nòmines i crèdits”. Va valorar que “hi ha una gran incomprensió cap al nostre treball i és molt difícil continuar així, amb aquesta rendibilitat i sense ajuts.

Diuen que el 80% de les reserves de les conques internes de Catalunya són per a l’agricultura, però és fals. Hem passat d’una situació d’alerta a una altra d’excepcionalitat durant l’hivern i els agricultors no hem regat res”. Segons Pere Roqué, d’Asaja, “els agricultors carreguen sobre l’esquena la modernització del reg, cosa que requereix cooperació per part de les administracions.

Som els primers estalviadors d’aigua, els més interessats a utilitzar-la de forma eficient. Si no volen que produïm aliments que ens ho diguin”.

Les reserves de neu continuen sent escasses a les capçaleres

Les reserves de neu acumulades al Pirineu segueixen sent insuficients per resoldre la prolongada sequera, en especial a la conca del Segre.

A la capçalera de la Valira, a la Seu, s’acumulen un total de 75,8 hectòmetres cúbics, als quals cal sumar-ne 76,2 a la capçalera del Segre. En total són 152 hectòmetres cúbics, als quals cal afegir els gairebé 84 dels embassaments de Rialb (al 12%) i Oliana (al 42%). A la conca de la Ribagorçana, Canelles es troba el 23 per cent amb 160 hectòmetres cúbics, quan té capacitat per a gairebé 680.