Els agricultors mostren a l'Estat els danys que ocasionen els conills
Per avalar la petició que autoritzi biocides per eliminar-los en finques agrícoles
Imatge dels assistents a la reunió d'ahir a la subdelegació del govern espanyol.
Agricultors de Lleida van presentar aquest dimarts al subdelegat del govern espanyol, José Crespín, un balanç dels danys que ocasiona la plaga de conills als cultius. Ho van fer amb un document que recull imatges de les destrosses, encara que no inclouen les hectàrees afectades o el valor econòmic dels desperfectes.
A la reunió van assistir membres de la plataforma Pagesos o Conills, Asaja, Jarc, UP i la Federació de Cooperatives Agràries. Amb aquest document volen avalar la petició perquè l’Estat autoritzi l’ús del fosfur d’alumini per eliminar els conills en finques agrícoles. També plantegen mesures per combatre’n la proliferació.
El portaveu de la plataforma, Ramon Boleda, va explicar que reclamen accions com l’ús de xarxes per capturar conills. Per la seua banda, Crespín va explicar que traslladarà el document al ministeri d’Agricultura perquè “prengui consciència de la situació”. L’objectiu, va apuntar, és que el Govern i la Generalitat sumin esforços per lluitar contra la plaga de conills que està causant greus danys als cultius de les comarques del pla. Crespín preveu visitar avui una finca afectada a Verdú. Per la seua part, la Generalitat impulsa mesures per eliminar més de 285.000 exemplars fins al pròxim mes de setembre.
A l’espera de l’emergència cinegètica i la llei de caça
El departament d’Acció Climàtica va anunciar el mes de febrer passat la declaració d’emergència cinegètica a Lleida per afavorir les caceres de conills allà on ocasionin danys a l’activitat agrícola. Tanmateix, la conselleria encara no ha aprovat aquesta mesura. Al marge d’aquesta, la Generalitat va anunciar temps enrere l’aprovació d’una llei de caça catalana orientada al control d’espècies cinegètiques com conills, senglars i cabirols. Catalunya és l’única comunitat d’Espanya que no disposa de legislació de caça pròpia, i es regeix encara per la llei de caça espanyola del 1970, i ho continuarà fent almenys dos anys més. La consel lera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va afirmar en resposta a una pregunta parlamentària que la llei catalana podria arribar al Parlament “entre finals del 2024 i començaments del 2025” després de sotmetre un esborrany inicial a un procés de participació popular al llarg d’aquest any.
