Lleida ha perdut 351 pagesos més en un any però les explotacions creixen

El sector agrari de les comarques de Lleida s'enfronta a un gradual descens del nombre de pagesos, amb més jubilacions que incorporacions, mentre que la superfície mitjana de les finques augmenta, amb un creixent interès tant de les empreses agroalimentàries com d'inversió per part de sectors aliens que es fixen en el camp.

Lleida ha acabat el mes de febrer amb tot just 4.658 agricultors i ramaders cotitzant en el règim especial com a treballadors autònoms agraris, una xifra que representa un descens de 351 respecte a les mateixes dates de l’any passat. Es manté així la tendència en un retrocés de professionals familiars a causa que, en molts casos, no tenen continuïtat en les explotacions, per la qual cosa les jubilacions al camp superen de llarg les incorporacions dels joves. Molts d’ells descarten el sector primari d’acord amb les dificultats que travessa i les condicions de treball, amb una ramaderia que exigeix atenció els 365 dies de l’any i una agricultura en la qual una gelada, una calamarsada o la sequera pot comprometre el resultat de tota una campanya.

El descens d’afiliats es registra en tots dos sexes. Ara amb prou feines hi ha 1.100 lleidatanes cotitzant en aquest règim agrari, després de la pèrdua de 61 l’últim any. En el cas dels homes, s’ha passat de 3.848 el febrer de 2022 als 3.558 del mes passat, és a dir, que el descens ha estat de 290.

Baixa el nombre de professionals, però s’incrementa la superfície de les explotacions. Una evolució que s’explica perquè calen negocis de més volum per aconseguir rendibilitat, d’una banda, i per l’interès de grans empreses, per una altra. En ocasions parlem de grans firmes del sector agroalimentari que aposten per garantir-se elles mateixes la matèria primera produint.

Però en altres casos es tracta d’inversions de firmes alienes que busquen rendibilitat a la terra. Les últimes dades del ministeri d’Agricultura referides a Catalunya, fonamentalment a Lleida, situen en 43,2 hectàrees la superfície útil mitjana, davant les 33,9 que hi havia l’any 2009. En cas de finques arrendades, es passa de 14,4 a 26,5 hectàrees.A més de la pèrdua de professionals, el sector agrícola afronta altres reptes com el desplegament de les energies renovables o els danys que provoca la plaga de conills en els cultius.

Els agricultors debaten a la Fira de Sant Josep sobre les possibles solucions a totes aquestes problemàtiques (vegeu les pàgines 4 i 5).

El Pla d’Urgell celebra els 35 anys d’una comarca “guanyada a pols”

El Pla d’Urgell va celebrar ahir, en el marc de la Fira de Sant Josep, els 35 anys d’una comarca “guanyada a pols”, tal com va assenyalar el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano. Al·ludia així a la seua creació el 1988, fruit de la reivindicació del territori.

En l’acte d’homenatge als municipis, va destacar que el certamen és una “expressió de la vitalitat econòmica del país i la recuperació econòmica”. Va afegir que “un bon estat del benestar és inseparable del dinamisme econòmic”.L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, va instar els altres primers edils del Pla a continuar “compromesos en fer una comarca més justa, sostenible i pròspera”. També va indicar que la fira “està sent un èxit” i va apuntar als canvis que s’han dut a terme al recinte firal.

Per la seua part, el president de la Diputació i alcalde de Bellvís, Joan Talarn, va dir que el Pla és una comarca acostumada a “transformar-se per enfortir-se” i va posar com a exemple el canvi que va suposar la construcció del Canal d’Urgell. Així mateix, va reivindicar el municipalisme com a eina per fer arrelar projectes de vida al territori. El president del consell comarcal i primer edil del Poal, Rafel Panadés, va subratllar la importància que té “ser una comarca unida”.