L'Estat garanteix mesures per les pèrdues al camp per la sequera

El ministre d’Agricultura, Luis Planas, va anunciar ahir a Fraga que el Govern ja està treballant des de fa setmanes a perfilar mesures de suport per pal·liar els efectes de l’actual sequera, “un dels episodis més greus després del viscut entre 1991 i el 1995 combinat amb les altes temperatures i el canvi climàtic i que amenaça la producció agroalimentària que hem de garantir”. Va respondre així a les reclamacions dels sindicats agraris i de la conselleria d’Acció Climàtica que demanen mesures fiscals, ajuts directes per hectàrea i exempcions per cobrar ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC) sense haver de plantar cultius alternatius que no podran recollir i compensar les pèrdues en els fruiters. Planas va remarcar que les actuacions que s’estan estudiant s’emmarquen en dos àmbits diferents, “les que són competència del Govern espanyol amb càrrec als fons de l’Estat i les que aniran a càrrec de la UE vinculades a la PAC.

Estem analitzant les dos i en els propers dies les anunciarem”. No obstant, va assenyalar que l’any passat es va aprovar un decret llei de sequera i algunes mesures ja estan en marxa, com l’assegurança agrària combinada, “que és un magnífic instrument per a tots els supòsits on hi hagi reducció de campanyes com a conseqüència de la sequera. D’altres les intentarem obtenir de Brussel·les”.La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va reclamar a la Taula de la Sequera en la qual va participar aquest dimecres un nou decret de sequera de l’Estat així com ajudes directes per al sector agrari català.

Va insistir també en la necessitat urgent de modernitzar el Canal d’Urgell (vegeu el desglossament lateral).Planas va fer aquestes declaracions en la XII Jornada sobre Digitalització del Canal d’Aragó i Catalunya a la qual van assistir unes 400 persones. “Es tracta d’una infraestructura amb més de 105.000 hectàrees, 130 comunitats i 12.000 regants i és un exemple de bon ús dels recursos”, va afirmar. Va incidir que la modernització de regadius és vital per a la gestió de les reserves.

En aquest sentit, va explicar que el Govern està immers en un ambiciós programa que preveu una inversió de 2.130 milions d’euros fins al 2027 dels quals 1.255 milions corresponen a fons Next Generation amb què s’aspira a un estalvi d’almenys un 10% a l’aigua feta servir.El ministre va anunciar que en les properes setmanes començaran les obres de digitalització i d’instal·lació del sistema de telecomandament remot de l’Aragó i Catalunya, que suposarà una inversió de 5,4 milions d’euros i un termini d’execució de dos anys. En el sistema també es preveuen obres per garantir l’estalvi d’aigua construint canonades paral·leles al canal principal per transportar l’aigua per gravetat amb una inversió total en millores que s’acosta als 50 milions (vegeu les claus)

El projecte inclou utilitzar 69 hectòmetres de la Pallaresa i alliberar-los del Segre per al Segarra-Garrigues

El titular d’Agricultura també es va referir a Fraga al projecte de modernització pendent en les 70.000 hectàrees del Canal d’Urgell. Sobre aquesta intervenció va indicar que “queda molta millora per dur a terme encara que ja l’hem inclòs en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència per obtenir fons Next Generation de la UE.

És una actuació que mereix una consideració monogràfica per la seua importància i perquè queda molta feina a fer”. En aquest sentit, va indicar que és vital la postura de les col·lectivitats de regants, de la Generalitat i també de l’Estat. “Jo sempre he declarat la meua disponibilitat per donar un cop de mà i fer una feina conjunta de cara a millorar la seua situació i, de fet, ja hem mantingut converses”, per treballar per l’estalvi de cabals, va dir.

La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va apressar dimecres el Govern central a agilitzar el projecte de modernització de l’Urgell i va dir que és clau per fomentar l’estalvi d’aigua. El director general del canal, Xavier Díaz, va assegurar ahir que Jordà va proposar finançar les obres conjuntament amb l’Estat en una proporció del 60 per cent (Generalitat) i el 40 per cent.Jordà va posar com a exemple d’un model a seguir el pacte per a la modernització del canal de Pinyana del 1992, pel qual l’aigua estalviada es va destinar a assegurar el reg de l’Aragó i Catalunya. En aquest cas, l’Urgell demana harmonitzar la Noguera Pallaresa, és a dir, ampliar la concessió de la Pallaresa al canal principal, de manera que puguin alliberar fins a 69 hectòmetres cúbics d’aigua del Segre, que seria per al Segarra-Garrigues, segons defensen els mateixos regants.

Millores a l’assegurança del cereal de secà

El sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya ha aconseguit que Agroseguro modifiqui l’assegurança de cereal de secà que té una greu afectació per la sequera. JARC va proposar aquest canvi just abans del final de cicle del cereal d’hivern (blat, ordi, sègol i triticale). Si els agricultors s’acullen a la mesura de collita en verd, Agroseguro compensarà el 65 per cent de la producció assegurada, descomptant la franquícia.

A més a més, podran aprofitar el que recullin, per exemple, per alimentar bestiar. La superfície provisional d’aquests cultius per al 2023 és de 267.004 hectàrees a tot Catalunya, de les quals 162.535 corresponen a Lleida.

Renoven més de 100 km de la xarxa d’aigua

El president de la Diputació, Joan Talarn, va explicar ahir que a través dels ajuts de l’àrea de Salut s’han canviat “més de 100 quilòmetres de canalitzacions d’aigua dels nostres municipis”.

Talarn va assenyalar que ja han rebut la carta de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) en la qual els insten a extremar la precaució en l’ús de l’aigua. D’altra banda, la Generalitat va publicar ahir les bases dels ajuts per millorar les xarxes d’aigua avall.calor Europa registra el 2022 com el més calorós

Europa va viure el 2022 el segon any més càlid de la història, el seu estiu més calorós des que hi ha registres i una sequera generalitzada en el conjunt del continent. Són les conclusions principals de l’informe Estat del Clima a Europa que va publicar ahir el Servei de Canvi Climàtic de la UE, Copernicus.

El treball conclou que gran part d’Europa va patir “intenses i prolongades” onades de calor.

Demanen flexibilitzar la PAC per risc de focs

Joan Carles Massot, president de JARC, va advertir ahir dijous que alguns compromisos exigits per la PAC com mantenir marges sense segar o deixar una coberta vegetal en finques de secà augmenten el risc d’incendis en episodis de sequera com l’actual. Per aquest motiu, va demanar que es “flexibilitzés” la PAC i orientar-la a la producció per fer front a descensos en la productivitat pel canvi climàtic.