La sequera colpeja a Lleida el 59% de territori en reg de tot Catalunya

Milers d’hectàrees de cultius a Lleida es troben, com a mínim, en una situació delicada per més de trenta mesos de sequera que han deixat gairebé buits els pantans i han provocat el tancament de les aixetes als grans canals de reg. Lleida té un total de 162.873 hectàrees en regadiu, el 59% de tot Catalunya, però no té l’aigua vital per tirar endavant les produccions.

Com va publicar SEGRE, Agroseguro ja està peritant les 60.000 hectàrees de cereals de secà a les comarques lleidatanes i calcula que les indemnitzacions ascendiran a 25 milions d’euros, segons les primeres estimacions. Però són molts els cultius que no disposen del paraigua de l’assegurança per falta d’aigua. Lleida té 187.520 hectàrees dedicades a la producció de blat, ordi i panís i si la collita en secà ja es dona per arruïnada, la de regadiu pateix tant o més.

Estem parlant que Lleida compta amb més de 64% de la superfície d’aquests cultius i, si analitzem la producció, l’any passat se’n van generar a Ponent 876.624 tones (67% de Catalunya).En el cas dels farratges, la vall de l’Ebre és líder en producció amb Lleida i Osca al capdavant. A la província representa 25.800 hectàrees (60% de Catalunya), amb 1,386 milions de tones (76,32%). Parlem d’un cultiu que necessita aigua i que té en l’exportació un dels principals fonaments.

Ara, amb l’escassetat, els preus se situen en nivells històrics i ofeguen l’economia dels ramaders, que no tenen pastures per als animals i han de complementar la seua alimentació.Si per alguna cosa és coneguda Lleida tant en el mercat interior com a Europa és per la fruita dolça. Les seues 6.420 hectàrees de pomeres i 9.318 de pereres representen prop del 70 i del 97% de la superfície catalana. Si parlem de préssec supera el 88% i en nectarina el 94%, amb 8.676 i 8.423 hectàrees respectivament.

Són només alguns exemples, als quals es poden sumar el 57% de la superfície d’ametllers. El sofriment dels arbres dispara el temor dels pagesos a veure arruïnades les produccions. Altres, com el vi, amb 4.712 hectàrees o l’olivera, amb 36.586, es troben també amb un dèficit perillós d’aigua, però encara confien en pluges que puguin, almenys, pal·liar una situació tristament històrica.Les últimes dades oficials de la renda agrària catalana daten del 2021 i valoraven les produccions per sobre dels 5.376 milions d’euros.

Tenint en compte el pes de Lleida en els grans sectors, l’estimació en el cas de la província s’acosta als 2.208 milions. És a dir, se situa entorn d’un 41 per cent. Però els efectes de la pèrdua de producció es multipliquen quan es té en compte la repercussió en cadena en empreses i un ampli ventall d’activitats.

Per posar un exemple, sense fruita no hi ha ocupació per a temporers del camp ni de les centrals, però tampoc no hi ha demanda de caixes, de transport per a la seua distribució o exportació. Tot això, pensant sempre que, si les anhelades pluges no ho remeien, parlem únicament de pèrdua de producció, perquè la mort dels arbres multiplica els danys durant anys i pot desembocar en l’abandó de molts productors. Afrucat estima en 164 milions les pèrdues pel tancament del Canal d’Urgell. Amplia fins als 764 milions els danys si els arbres no suporten la sequera.

Domini del sector ramader, clau per a la indústria

El sector agrícola de Lleida és vital dins del sector agroalimentari català, però la ramaderia ho és tant o més. Els escorxadors i les indústries càrnies de la província, així com de la resta de Catalunya i d’Osca, necessiten els animals que els puguin assortir les granges de la demarcació.

El 58,5% dels animals porcins de tot Catalunya es crien en explotacions de la província, que compta amb un cens superior als 4,6 milions de caps. També en boví té la majoria absoluta del sector, perquè els seus 311.064 caps comptabilitzats per la conselleria d’Agricultura representen el 53,5%.A més, voreja la meitat de la producció d’ous de Catalunya, amb més de 48 milions de dotzenes. Molt similar és la situació en el cas dels pollastres d’engreix, que l’últim cens oficial de la Generalitat situa per sobre dels onze milions d’animals.En el cas de l’oví, les dades oficials xifren en 180.516 els animals a la província, mentre que en cabrum són una mica més de 22.700.

Sumen més del 40%, en el primer dels casos i gairebé el 33 per cent, en el segon. Molt al darrere se situa el sector cunícola, que viu des de fa anys la seua particular crisi tant de resultats com de consum, que s’ha traduït en un trist degoteig de tancaments de granges. Les darreres dades oficials, que són del 2021, limiten el nombre d’animals a 2396.349 a les granges de les comarques lleidatanes, la qual cosa suposa un de cada quatre a tot Catalunya. En el cas de la ramaderia, la sequera està elevant costos d’alimentació a nivells preocupants.