POLÍTICA AGRÀRIA
Lleida perd 5.000 beneficiaris d'ajudes agràries europees en quinze anys
La província de Lleida ha perdut 5.016 beneficiaris d'ajuts agraris europeus en els últims quinze anys, segons el balanç que ha fet públic el Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA). El volum dels ajuts l'any passat ha superat els 172 milions d'euros, la xifra més baixa des de l'exercici del 2016.
Mobilització de grups ecologistes a Estrasburg a favor de la llei que pagesos temen que redueixi zones dedicades a l’agricultura.
Els ajuts agraris procedents de fons europeus van tenir un total de 18.019 beneficiaris a les comarques de Lleida l’any passat, una xifra que representa el 41,60% del conjunt de Catalunya i el 2,60% dels registrats a l’Estat. Així consta a l’últim informe que ha presentat el Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA), que depèn del ministeri d’Agricultura.
Aquestes dades posen de manifest, a més, la baixada en el nombre de beneficiaris que s’ha produït en els últims anys. De fet, en els últims quinze, des de l’any 2007, el descens és de 5.016 beneficiaris, en un exercici en què els ajuts van arribar a un total de 23.035 perceptors a les comarques lleidatanes. A l’hora d’analitzar l’import d’aquests ajuts, també crida l’atenció que el 2022 han baixat a nivells similars als registrats fa cinc o sis anys.
L’exercici passat es va tancar amb un repartiment total de 172,34 milions d’euros, mentre que el 2017 van ser 172,80 i el 2016 es va acabar amb gairebé 163 milions. D’aquesta manera, Lleida va rebre el 2022 el 42,74% de Catalunya i el 2,87% de l’Estat. El gruix dels ajuts repartits a Lleida corresponen al Fons Europeu Agrícola de Garantia Agrària (Feaga), amb 132,2 milions i 17.506 beneficiaris.
Aquests ajuts es refereixen al règim de pagament bàsic, un pagament per l’ocupació de mètodes agrícoles sostenibles (pagaments verds directes) i un pagament per als joves agricultors. La resta correspon al Fons Europeu Agrari de Desenvolupament Rural (Feader), que en aquest cas suposa el repartiment de 40,14 milions entre un total de 4.185 expedients. En aquest cas, finança la contribució de la PAC als objectius de desenvolupament rural a través dels programes estatals i regionals de desenvolupament rural (PDR), cofinançats pel Feader i els pressupostos dels països de la Unió Europea.
La llei de Restauració de la Naturalesa guanya a l’Europarlament
La llei de Restauració de la Naturalesa va aconseguir superar ahir, per un estret marge, un vot crític al Parlament Europeu, de manera que aquesta icònica i controvertida iniciativa del Pacte Verd Europeu podrà prosseguir la seua tramitació legislativa. L’Eurocambra haurà ara de negociar la normativa definitiva amb el Consell de la Unió Europea, on els Estats ja van consensuar un enfocament comú sobre un projecte de llei a què s’oposen frontalment l’extrema dreta i el Partit Popular Europeu (PPE), així com bona part de pagesos. Aquesta llei, que parteix d’una proposta llançada al desembre per la Comissió Europea per compassar el pas del bloc comunitari amb els acords sobre biodiversitat assolits en la COP15 de Nacions Unides, pretén reparar el 2030 el 20 per cent dels ecosistemes terrestres i marins danyats de la UE i tots ells per al 2050.
Però l’expedient, al qual s’oposa també el sector agrari, representats per la plataforma Copa-Cogeca, s’ha enverinat políticament des que el president del PPE, l’alemany Manfred Weber, va convertir el projecte de protecció de la biodiversitat en una arma llancívola contra l’agenda verda, en el que s’interpreta com una presa de posició dels democristians de cara a les eleccions el Parlament Europeu de juny de l’any 2024. Mentre els ecologistes celebren la seua victòria a l’Europarlament, el Copa-Cogeca, que integra representants de pagesos i cooperatives agrícoles, vol que la Comissió Europea el retiri, argumentant que obligarà a la disminució de zones dedicades a les activitats agrícoles, forestals i d’horticultura.
