AGRICULTURA HERBACIS
La tempesta perfecta sobre els cereals
La sequera delma la producció de la campanya d'hivern i, a més, impedeix sembres en el cas d'estiu || Els preus, a la baixa per les importacions i amb cabanyes ramaderes en retrocés
Els productors de cereals de la demarcació de Lleida estan patint el que sembla la tempesta perfecta, amb sequera, restriccions de reg i de sembra que delmen les collites, ajuts que consideren clarament insuficients i, per si encara no n’hi hagués prou, preus a la baixa als mercats. Així ho explica el responsable del sector d’herbacis d’Unió de Pagesos, Santiago Caudevilla. En el cas dels cereals d’hivern, la sequera s’ha traduït en pèssims rendiments en els camps sense sistema de reg.
Unes pèrdues que s’acumulen a les de l’any passat, quan la falta de precipitacions va deixar uns números rojos de 180 milions d’euros. Hi ha finques de secà, com va publicar SEGRE, en les quals ni han entrat les recol·lectores aquest any perquè els mínims rendiments feien inviable ni tan sols cobrir les despeses de la maquinària. Segons la Federació de Cooperatives, en els últims dos anys la collita s’ha enfonsat un 67%.A les finques de regadiu, els problemes han arribat de les restriccions d’aigua per part dels canals.
Un tancament de l’aigua que ha impedit a més la sembra de panís. “Al canal Aragó i Catalunya, de cada deu hectàrees de panís que es feien només n’hi ha dos”, afirma Caudevilla. Un dur cop per a uns agricultors que han fet importants inversions en les seues finques amb els sistemes de reg.
Alguns agricultors s’han decantat per intentar tirar endavant produccions de melca o de gira-sol. Les seues necessitats d’aigua són molt inferiors, però també ho són els seus rendiments, explica.En el cas del canal d’Urgell, l’aposta ha passat per la supervivència dels arbres fruiters i els cerealistes senten que han quedat en un segon pla, sense aigua per poder tirar les seues collites endavant.En aquest context, els ajuts anunciats es queden lluny, adverteix Unió de Pagesos, de les necessitats mínimes dels agricultors que es dediquen als cultius herbacis. Les subvencions previstes per la Generalitat inclouen 251 euros per hectàrea per a cultius herbacis de secà, 697 euros per a cereal d’hivern i cultius herbacis no sembrats, principalment panís, 759 euros per hectàrea d’arròs, 1.140 per a alfals i 3.773 per a cultius d’horta.
L’import màxim de l’ajuda serà de 30.000 euros per explotació per a agricultors professionals, explotacions en propietat i joves, i de 13.000 per a la resta de categories. Santiago Caudevilla adverteix que amb aquest sostre de 30.000 euros no es pot mantenir avui una explotació.Per si encara no n’hi hagués prou, els preus als mercats tendeixen a la baixa, amb importants produccions a l’Argentina, el Brasil o els Estats Units i un “nord d’Europa on plou i tenen collites assegurades”, afirma Caudevilla. Per posar un exemple, els blats i els panissos van baixar entre 12 i 15 euros per tona en divendres a Mercolleida.