ENERGIA RENOVABLES
Planta pionera de biometà en una granja de vaques de Vallfogona
De la firma londinenca CycleO, que preveu construir vint plantes més fins al 2024 amb una inversió de 50 milions || També elaborarà un fertilitzant orgànic
L’empresa CycleO de Londres ha posat en marxa la primera planta de biometà a Espanya amb stripping d’amoni. Aquesta tecnologia permet l’obtenció d’un nitrat, sulfat d’amoni, a partir de la fracció líquida dels purins, que alhora redueix l’ús de fertilitzants necessari a les explotacions, ja que s’aconsegueix un fertilitzant orgànic. La nova planta s’ubica a la granja de vaques de la Carbona de Vallfogona de Balaguer, propietat de la família Serret.
La nova planta ajudarà a reduir la contaminació per nitrats, minimitzar els costos de transport en la gestió dels purins i reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Així mateix, aquesta explotació produirà també biometà per generar gas a partir de residus agroramaders. El metà que allibera aquesta matèria orgànica al descompondre’s es depurarà per convertir-lo en biometà, amb un poder calorífic similar al del gas natural.
Tots els residus ramaders que requerirà aquesta instal·lació de Vallfogona sortiran de la mateixa explotació de vaques, no arribaran altres residus d’altres explotacions. L’empresa londinenca preveu desenvolupar vint plantes de biometà fins a finals del 2024, amb una inversió d’entre 50 i 60 milions d’euros i una producció total de 240 gigawatts hora (GWh) de gas renovable a l’any. Aquesta planta serà la segona de Vallfogona de Balaguer.
La primera és la de la Torre Santamaría de la firma Axpo Iberia i el grup Sorigué, amb la qual injecten a la xarxa biometà obtingut dels fems de dos mil vaques. A més, Naturgy té quatre plantes de biometà a les comarques de Lleida per generar gas renovable a partir de residus agroramaders. D’aquesta manera, hi ha projectes d’aquest tipus de plantes a Torrefarrera i Alguaire; a Alcarràs; Vallfogona i Seròs.
A la Sentiu de Sió, el grup danès CIP ha impulsat la planta de biogàs més gran de Catalunya i preveu una inversió d’entre 75 i 90 milions d’euros per construir la planta que produirà gas a partir de residus de la indústria agroalimentària. Podrà utilitzar amb aquesta finalitat des de purins i fems fins a cadàvers d’animals, rebutjos d’escorxadors i llots de depuradores.