Lleida, pionera a Catalunya a desenvolupar totes les fonts de proteïnes alternatives

Totes les fonts de proteïnes alternatives a la carn estan en diferents estadis d’investigació i desenvolupament a Lleida. És l’únic territori català que inclou la proteïna d’origen vegetal, la procedent d’algues i microalgues, la d’insectes, l’obtinguda a través de processos de fermentació i la conreada a partir de cèl·lules mare. Des d’empreses privades fins a ens públics impulsen tecnologies per aconseguir-ne, tant per al consum humà com per a alimentació animal. Així ho apunta un estudi sobre la capacitat de processament d’aquests productes a Catalunya, elaborat pel centre tecnològic Eurecat i l’IRTA.

Les conclusions es van presentar ahir en el Congrés BIT, dedicat a la biotecnologia i que va inaugurar a la Llotja de Lleida la segona edició en el marc de la Fira de Sant Miquel.

L’estudi assenyala que, si bé proliferen iniciatives que busquen comercialitzar proteïnes alternatives, només la tecnologia per obtenir-ne de vegetals està en un estadi que permet el seu ús industrial. Altres dificultats són l’acceptació per part del públic, com en el cas de la proteïna obtinguda d’insectes, o limitacions en la normativa sobre etiquetatge d’aliments que afectarien l’aconseguida mitjançant fermentació.Algunes empreses lleidatanes van donar a conèixer les seues experiències en aquest camp. Mireia Juny, responsable del pla estratègic d’Actel, va explicar que investiguen diferents cultius com a font de proteïna per proposar-los als seus associats. Eduard Fitó, president de Llavors Fitó, va explicar que aquesta firma és sòcia de Favanna Foods, que planteja l’ús de diferents varietats de faves per a alimentació animal i consum humà, en funció de les característiques de cada una.

Jordi Barri, CEO de Flax&Kale, del grup Teresa Carles, va descriure experiències en l’elaboració de productes d’alimentació basats en proteïna vegetal. Els ponents van recalcar que la proteïna alternativa no es planteja com a competència a la carn, sinó com un recurs per alimentar la creixent població mundial. Alguns van destacar la conveniència d’utilitzar-la per desenvolupar productes que no imitin la carn.

Sis start-ups ofereixen els seus serveis a grans firmes agroalimentàries

Start-ups agroalimentàries i grans empreses del sector van buscar vies de col·laboració en el marc del Congrés BIT. Ho van fer en un encontre organitzat perCaixaBank DayOne, el programa AgroBanck Tech Digital INNovation que impulsa l’entitat bancària i l’acceleradora d’empreses Innsomnia.

Van portar al certamen sobre bioeconomia de Lleida mitjana dotzena de start-ups: Libelium, Nespra, TalkualFoods, Digitanimal, Agricolus i Azolla Projects. Aquestes firmes plantegen solucions per a problemes del sector en matèries com la seguretat alimentària, evitar el desaprofitament d’aliments, el monitoratge del camp, el control de plagues, l’eficiència en l’ús de l’aigua i el desenvolupament del comerç electrònic al sector agrari, entre d’altres. Els responsables d’aquestes empreses van tenir ocasió d’exposar en una presentació les seues idees i iniciatives davant de representants de grans empreses del sector alimentari.

A la recerca de nous usos per a la biomassa dels boscos

La recerca de noves aplicacions per a la biomassa d’origen forestal va ser un altre dels eixos del Congrés BIT. En la jornada d’ahir, Inazio Martinez de Arano, de l’Institut Forestal Europeu, va detallar algunes tendències del sector com el desenvolupament de nous fàrmacs, un renovat interès de la fusta i derivats com a material de construcció, el seu ús en la fabricació d’envasos en substitució dels de plàstic i en l’elaboració de teles per a la indústria tèxtil, entre d’altres.

Va recordar que la superfície forestal en el conjunt d’Europa ha anat en augment, cosa que també s’ha donat a Lleida com a conseqüència de l’abandó de pastures i terres de cultiu. Va assenyalar la conveniència d’integrar l’obtenció de productes forestals a una estratègia que afavoreixi també la conservació de les àrees forestals i redueixi el risc de grans incendis. Va apuntar que els boscos poden contribuir a donar resposta a una creixent demanda de productes per part d’una població mundial en creixement que pot depassar els “límits operatius del planeta”.