Lleida té la meitat dels recursos de Catalunya per a la bioeconomia

Les comarques de Lleida concentren al voltant de la meitat dels recursos disponibles a Catalunya per al desenvolupament de la bioeconomia, gràcies a la producció agrària i a la vasta superfície forestal. Tanmateix, aquest sector emergent requereix ajuda pública per passar de l’experimentació i les proves pilot a produir a escala industrial des de proteïnes alternatives a la carn fins a nous fàrmacs i materials a partir de biomassa forestal. Aquestes van ser algunes de les conclusions finals del Congrés BIT, que va tancar ahir la segona edició a la Llotja de Lleida en el marc de la Fira de Sant Miquel.

La primera edició del congrés, celebrada l’any passat, ja va destacar el potencial de Lleida per a la bioeconomia, al tenir el 53% de la producció agrícola, el 47% de la ramadera i el 35% de la superfície de boscos de Catalunya. En aquesta ocasió, els ponents han coincidit en la dificultat que suposa passar de provar noves tecnologies a desenvolupar-les per a ús industrial. “Tenim plantes pilot, però encara no podem convertir-les en indústries”, va resumir Ricard Vizcarra, director comercial de l’empresa Ecostudi que va exposar les conclusions finals del congrés.“No hi haurà transformació econòmica si les empreses no guanyen amb això”, va recalcar Vizcarra, que va destacar la necessitat que aquesta transició sigui “socialment desitjable, ambientalment possible i econòmicament viable”. Segons els diferents participants en el congrés, facilitar el pas de l’experimentació a la producció en sèrie requeriria la posada en marxa d’una planta “preindustrial” per facilitar aquesta transició. En aquest sentit, la delegada del Govern a Lleida, Montse Bergés, va recordar que la Generalitat n’impulsa una al biohub d’Alcarràs per provar i desenvolupar productes amb proteïna vegetal. Va afegir que el departament d’Economia impulsa ja la redacció d’aquest projecte, presentat el mes de juny passat.La producció de proteïnes alternatives a la carn per a consum humà i alimentació animal ha estat un dels eixos del congrés a Lleida. L’obtenció de nous materials, productes i matèries primeres a partir de biomassa forestal va ser l’altre.

En Primera Persona

Carme Piñol, CASAGRO HIPER CAMP: «Venim a la fira per tradició, o per devoció»

“Tenim la seu a Lleida, al polígon del Camí dels Frares i venim des de sempre. Abans muntàvem botiga, però des de fa un parell d’anys tenim només estand d’exposició. Venim per tradició, o per devoció. Per amor a la ciutat”, assenyala. “Sempre hem estat a la mateixa zona del recinte. Crec que haurien de desinfectar-la abans de començar perquè de vegades desprèn pudor. Les fires aniran a menys perquè qui realment vol comprar va a la botiga o a internet.”

César Vilanova MOTORVERD: «Busquem nous clients i presentem novetats»

“L’empresa està ubicada a Torrefarrera i exposem a la fira des de fa uns deu anys. Venim per buscar clients nous i consolidar els que ja tenim, i presentem novetats. Aquest any, una miniexcavadora i màquines que funcionen amb bateries.” “El primer dia va anar bé i aquest matí [per ahir], també. No ens han hagut de resituar. Al recinte crec que li falta millorar el servei de restauració. Aquí és un caos i si has de sortir fora, també és un problema.”

Cap a un model de producció agrària més sostenible

L’agricultura sostenible és clau per a l’alimentació del futur, per això el departament d’Acció Climàtica va aprofitar ahir la Fira de Sant Miquel per detallar el nou model de Producció Agrària Sostenible (PAS), encara en fase de desenvolupament. L’objectiu és que més del cinquanta per cent de les explotacions catalanes siguin sostenibles l’any 2030. La certificació PAS, que tindrà un caràcter voluntari, permetrà a les explotacions acreditar l’esforç que porten a terme en qüestions com conservar la qualitat del sòl, el foment de la fertilització orgànica, la rotació de cultius, la sanitat vegetal o la gestió del control de plagues amb l’eliminació de productes químics. Tot plegat, amb l’objectiu de transmetre als consumidors que són sostenibles no només a nivell ambiental, sinó també en l’àmbit econòmic i social.

Mapa de l’Horta històrica com a instrument de divulgació

La fira va acollir ahir la presentació del Mapa de l’Horta històrica, que espera convertir-se en un instrument de divulgació d’aquesta zona que envolta la ciutat de Lleida i de les seues possibilitats productives, patrimonials, educatives i agroturístiques. El mapa inclou la ubicació geogràfica de l’Horta i dona molta importància també a les infraestructures de regadiu i als elements patrimonials que s’hi poden trobar. Es tracta d’una iniciativa de l’educador Joan Pifarré i Vidal, de Granja Pifarré, que va recopilar els elements bàsics per desenvolupar el mapa. Marc Sansa, tècnic del Museu de l’Aigua, també va participar en l’assessorament detallat dels regadius del marge esquerre del riu i l’il·lustrador Juanjo Barco, d’Alins Ilustration, va projectar els elements afegint imatges, color i il·lustracions per a una millor comprensió del mapa. Els autors creuen que el document servirà per comprendre el territori, valorar l’entorn agrari, descobrir el patrimoni i orientar-se en els regadius.