La meitat del boví de llet, en risc

La meitat de les prop de 120 explotacions de boví de llet ubicades a la província de Lleida veu amenaçada la seua continuïtat més enllà del 2030, si la situació continua com fins ara, a causa dels alts costos de producció, els baixos preus de la llet i la falta de relleu generacional. Aquesta és una de les principals conclusions d’una enquesta realitzada per la Universitat de Lleida i el departament d’Acció Climàtica als ramaders catalans durant el 2022, en plena crisi de preus a causa de l’increment del cost dels cereals i l’energia, el resultat de la qual es va presentar ahir en el marc de la Fira de Sant Miquel.

El sector, va assenyalar l’autor de l’enquesta i catedràtic de la UdL, Daniel Villalba, té la percepció que la seua tasca i el seu esforç no estan rebent el reconeixement que es mereixen tant a nivell econòmic com social i aquest fet desmotiva també els productors a l’hora de mantenir les explotacions i desanima els joves a continuar amb el negoci.Segons les dades de l’estudi, la producció d’un litre de llet té un cost per als ramaders del pla d’uns 37,2 cèntims de mitjana, i l’estarien venent a 33,4 cèntims. I malgrat que hi ha una regulació que prohibeix comercialitzar llet per sota del preu de cost, el gruix declara que el seu comprador principal ni tan sols els permet negociar a quant l’hi entreguen. Això genera des de fa anys un perjudici econòmic impossible de superar per a molts, i més tenint en compte la delicada situació actual amb l’encariment de l’alimentació dels animals, l’energia i la falta de mà d’obra. És per això que el seu principal reclam per poder continuar treballant és fixar un preu mínim per a la llet. 

Una altra gran problemàtica per a la viabilitat de les explotacions és la falta de mà d’obra qualificada i de relleu generacional. Segons l’enquesta, a Lleida la mitjana d’edat dels ramaders és de 49 anys i les hores setmanals que dediquen a treballar a les seues explotacions frega les 68, a banda de comptar amb tot just una setmana de vacances l’any. Segons Villalba, malgrat que les condicions laborals per als treballadors assalariats són bones, la percepció social que es té de les tasques en una granja fa difícil trobar personal qualificat, la qual cosa al seu torn obliga els ramaders a treballar més i, per tant, tenir menor qualitat de vida. Aquesta concepció del treball en una explotació és també el que dificulta la falta de relleu generacional, malgrat que, segons el catedràtic, “hi ha molts joves amb ganes de revertir aquesta situació que només necessiten ajuts per part de les institucions”. 

La mida de les explotacions també és una de les preocupacions del sector. A Lleida, el 52 per cent dels ramaders enquestats va afirmar no estar a favor de limitar la mida de les granges. Malgrat que aquí la majoria de les explotacions té entre 200 i 300 caps, els partidaris del no consideren que tenir més animals podria ajudar a reduir costos i a garantir el relleu generacional.