Lleida, a la recerca de dones del món rural per lluitar contra l''agropatriarcat'

“Quan treballava en una granja de porcs, em vaig adonar que mentre que el sector ha evolucionat molt els últims anys, una cosa tan simple com és una granota de treball no ho ha fet i sempre ha estat pensat per als homes”, explica Sònia Morell, ramadera i estilista de Golmés, que va afegir que “amb una amiga ramadera vam decidir crear un model per a dona, i és aquí on va nàixer la marca tèxtil Monoa”.

Morell és una de les quatre dones que ahir van donar a conèixer el seu projecte de vida a la Fira de Sant Miquel, a l’estand del departament d’Acció Climàtica, en el marc del projecte Lleida, terra de dones transformadores. Es tracta d’una iniciativa impulsada per la Generalitat l’objectiu de la qual és, com va publicar SEGRE dimarts passat, visibilitzar i impulsar la transformació feminista a l’entorn rural de les comarques de Ponent, que aglutina el 80 per cent dels municipis amb menys de 2.000 habitants de Catalunya, a fi de combatre l’“agropatriarcat”, és a dir, la doble discriminació per ser “dones de poble”, segons l’antropòloga Montse Soronellas.La delegada del Govern a Lleida, Montse Bergés, va explicar que, en els propers mesos, un plató recorrerà Ponent per retratar testimonis de dones que, amb la seua acció quotidiana, detecten carències i intenten superar-les en qualsevol dels àmbits agrícola, cultural, social o tecnològic. L’acció culminarà amb una exposició en la qual es mostrarà tot el que està passant a Lleida, a fi de fer-ho extensiu a la resta del món rural. La iniciativa compta ja amb una dotzena de perfils molt variats, entre els quals es troben Maite Sainz, especialista en arquitectura de terra dels Alamús; Eva Bonet, enòloga de l’Ametlla de Segarra; Gemma Llanes, agricultora regenerativa d’Ivars d’Urgell, o Marta Rallo, antropòloga sociocultural de Coscó, entre d’altres.