Luis Cortés: «Alimentar-se no pot ser un luxe»

Aquest any estarà marcat per una severa sequera que ha perjudicat en una mesura o una altra tot el sector agrari. Creu vostè que s’està fent una bona gestió de l’aigua?

Clarament no, i la zona de Lleida n’és un exemple. Fa temps que advertim que els episodis de temperatures extremes a causa del canvi climàtic ja no són una cosa puntual, però no es fa res. Les polítiques hídriques ja haurien d’haver-se adaptat a la sequera i també d’haver començat a invertir en la modernització de les infraestructures i les zones de regadiu. Crec que s’està arribant tard a tractar l’aigua com el que és, un bé escàs, i clarament les confederacions no estan fent una bona planificació del seu ús. No pot ser que es permeti desembassar aigua per a la producció elèctrica i després talls al reg sense previ avís.

Quines són les perspectives que té aquest sector de cara al futur si no es prenen ja les mesures necessàries, tenint en compte que els costos també s’han disparat?

El sector agrari es troba en un moment crític. Si no tenim aigua, la producció d’aliments és inviable i això suposa la ruïna tant per a l’agricultor com per al consumidor. Els preus dels aliments bàsics escalaran fins a cotes desorbitades a causa de l’escassetat, en alguns casos, i als alts preus de producció en d’altres. Alguns productes, com està passant amb l’oli d’oliva, acabaran sent un luxe, i això no es pot permetre. A més, això obre la porta a l’entrada de productes de tercers països a uns preus contra els quals els pagesos d’aquí no podem competir, perquè els nostres costos són més elevats a l’haver de complir uns estàndards, per exemple en matèria de control de plagues, més exhaustius.

Els ajuts per pal·liar la sequera han estat suficients?

Han estat totalment insuficients. A més han quedat exclosos l’oliverar i la vinya, sectors que ja han avisat que patiran grans pèrdues.

La sequera és la responsable que els preus dels aliments, com és el cas de l’oli d’oliva, estiguin pujant cada vegada més?

La baixada de la producció i l’augment dels costos fan apujar els preus, però també té molt a veure l’especulació. Les comercialitzadores van comprar l’oli l’any passat al cost que estava estipulat després d’una collita bona, però s’aprofiten de la situació actual del mercat per apujar els preus, no perquè hagin pagat més cara la matèria primera, sinó perquè la perspectiva del mercat diu que hi haurà escassetat del producte aquesta campanya. L’agricultor d’aquesta pujada no rep ni un euro, clar.

Però hi ha lleis per regular situacions d’aquest tipus?

Sí, però no hi ha ningú que vigili que s’estiguin aplicant. Per exemple, ens van vendre la Llei de la Cadena Agroalimentària com una fórmula per acabar amb els desequilibris al sector, però és que ni tan sols està en vigor, perquè encara no s’ha definit com s’ha de calcular el preu de producció de cada producte.

Finalment, què opina de la reforma de la PAC?

La finalitat de produir mantenint el medi ambient és bona, però el seu desenvolupament és nefast i farà que els agricultors perdin milions en ajudes per culpa dels ecorègims. No es poden fer lleis des dels despatxos sense comptar amb el camp.