BARCELONA
La unitat dels agricultors de Lleida marca una jornada per a la història en el sector
Ni la sortida encara de nit ni la boira van impedir que un miler de tractors de tota la província es plantessin a Barcelona
La gent els va donar suport durant tot el camí i a l'arribada a la capital catalana
Barcelona va rebre aplaudint i animant els agricultors.
Més de 2.000 tractors de tot Catalunya van arribar ahir a Barcelona, segons va confirmar Unió de Pagesos, dels quals uns 1.400 eren de les comarques de Lleida, des del Pirineu fins al pla de Lleida i la Franja. Van aconseguir col·lapsar l’A-2 i també els accessos a Barcelona. Així, era una veu unànime entre els agricultors reconèixer que la d’ahir va ser la mobilització de més envergadura que ha viscut l’agricultura catalana.
De fet, ahir no es parlava de sectors de la llet, ni del cereal, ni de l’oli, sinó de l’agricultura en majúscules i de forma unitària. Les converses, les pancartes i els crits apuntaven directament contra l’excés de burocràcia a la qual es veu sotmès l’agricultor; contra el reduït marge de benefici dels seus productes; contra la competència deslleial de l’agricultura de fora de la comunitat europea, però, sobretot, contra la política agrària comunitària.
Els agricultors estan al límit i a més, amb dos anys consecutius de sequera a l’esquena, admeten que es troben a les portes del tancament de moltes explotacions. Els ànims davant de la crisi eren, en canvi, molt dispars: per a alguns, com Jordi Reig, agricultor de Torregrossa, “de la mobilització no en traurem res, els polítics passen de nosaltres”. Per a d’altres, la mobilització serà clau: “Ens hem mogut molt i tinc l’esperança que servirà per a alguna cosa”, apuntava Xavier Bigordà, de les Borges Blanques.
La d’ahir va ser una jornada dura per als agricultors de Lleida. Van sortir a les 7 del matí de Fondarella per l’A-2 a les fosques i amb boira. A cada entrada de l’autovia s’anaven afegint tractors a la marxa, alguns amb eines agrícoles i més d’un amb la carreta carregada de purins. El cert és que va ser una marxa lenta, amb continus talls pel col·lapse de l’autovia. Es barrejaven els tractors amb els usuaris habituals de la carretera. A les 11 del matí arribaven al Bruc els primers tractors, i a les 3 de la tarda, 4 hores després, encara en continuaven arribant.
De la mateixa forma, els primers vehicles de l’A-2 van entrar a Barcelona cap a les 16 hores, mentre que a les 19 hores encara n’arribaven. De fet, molts ja van arribar amb la intenció de passar la nit a Barcelona.Tant als ponts al llarg de la carretera, com entre els usuaris de la via i a la mateixa entrada a Barcelona, els agricultors van rebre el suport unànime de la gent. A Castellolí els alumnes de col·legi La Passera els van animar des d’un pont. Aparcats al llarg de la Diagonal de Barcelona, la maquinària agrícola va entusiasmar d’allò més el públic infantil, que aplaudia sorprès davant d’una imatge inèdita.
La major part de les pancartes, contra l’excés de burocràcia
Bona part dels tractors que van participar ahir en la marxa fins a Barcelona portaven pancartes. La gran majoria estaven dedicades a l’excés de burocràcia: La burocràcia europea, a la foguera; La burocràcia ens ofega; Fins als ous de tanta burocràcia; Diguem prou a la burocràcia. Algunes també van ser dedicades als polítics: Abans els rucs ajudaven al camp, ara són els que manen. Finalment, algunes de les llegendes estaven centrades en la situació al límit de l’agricultura: Si el camp no produeix, la ciutat no menja; Agricultor arruïnat, territori cremat; El nostre final, la vostra gana; Sense el sector primari, les vostres neveres seran un armari. Es pot remarcar que molts dels tractors anaven equipats amb eines; fins i tot alguns portaven remolcs carregats amb fems.