Mascort situa la lluita contra la sequera i el suport a la pagesia entre els eixos del pressupost del seu departament

El conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, ha situat la lluita contra la sequera, el suport a la pagesia i la transició energètica, com els principals eixos del pressupost del seu departament. El conseller ha detallat que es preveu una despesa de 1.045 milions per a partides relacionades amb l'aigua i la sequera; 572 milions al sector agroalimentari català, un sector que ha dit que és "vital"; i 300 milions d'euros a la transició energètica. En la seva exposició a les comissions d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Món Rural, i d'Acció Climàtica, el conseller ha dit que les accions previstes en els comptes busquen "poder oferir oportunitats arreu i per a tots".

"Va de garantir l'aigua i la seva qualitat, va de descarbonitzar i descontaminar les nostres vides, va d’oferir oportunitats per a tots i arreu del territori, va de que cap pagès ni ramader hagi de tancar per culpa de la sequera, va de fer les coses de forma conjunta, parlant amb tothom i arribant a acords, en definitiva, va de futur", ha enumerat Mascort.

En total, el departament gestionarà 1.291 milions d'euros, un 9,3% menys que al 2023 ja que aquest cop no es compta amb els fons europeus. Del total, 890,7 milions d'euros són fons propis del Departament, és a dir, 68 milions que l'any passat, mentre que la resta són fons europeus finalistes, en aquest cas 186 milions menys.

Per àmbits, el d'Acció Climàtica incorpora 333 milions d'euros (-31%), l'agroalimentari 119 milions (-15%), el d'agenda rural 462 milions (-9%), el de Política Marítimes i Pesca Sostenible 18 milions (+8%) i 359 milions (+40%) a diferents projectes i despeses de personal, entre d'altres.

Mascort ha fixat la lluita contra la sequera entre els principals reptes del departament i, en aquest sentit, ha defensat que el pressupost "s'ha vertebrat" per donar resposta a aquesta emergència que pateix el país.

1.045 milions d'euros per a la lluita contra la sequera

Tal com va anunciar en el ple monogràfic sobre canvi climàtic i sequera de la setmana passada el president de la Generalitat, Pere Aragonès, els comptes del Govern preveuen 1.045 milions d'euros en el capítol d'aigua i sequera.

"Evidentment, he de començar parlant sobre la sequera que patim", ha assegurat el titular d'Acció Climàtica a l'inici de la seva intervenció aquest divendres al Parlament. Dels 1.045 milions previstos per fer front a la manca de pluges, 327 milions es destinaran a ampliar i mantenir les infraestructures de regeneració i dessalinització. Entre aquestes, Mascort ha mencionat l'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) de Puigpelat, que s'inaugurarà el proper mes de març i que serà la número 550 del país.

També sobre el tractament de l'aigua, Mascort ha indicat que l'objectiu del departament és incrementar els recursos en aquestes infraestructures i passar de les 24 estacions de regeneració d'aigua que hi ha ara, a 40. "Els números són clars: si el 2021 es van regenerar 53,3 hm3 d'aigua, el 2022 en vam regenerar 70,7hm3 i l'objectiu és poder-ne regenerar 100hm3 el 2027", ha apuntat.

El departament també destinarà 26 milions d'euros a l'increment del seguiment i control de les masses d'aigua, zones aqüíferes i la recuperació i reestructuració de zones humides, com el Delta del Llobregat o els Aiguamolls de l'Empordà. Els comptes també preveuen 16 milions d'euros pel manteniment de les lleres i espais ecosistèmics dels nostres rius.

El pressupost d'Acció Climàtica també inclou una dotació de 175 milions d'euros per a les inversions locals en infraestructures pel tractament d'aigua, entre les quals la remodelació de l'EDAR de Sant Gregori o el sanejament i depuració del nucli urbà de Tivissa.

D'altra banda, a través de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), el departament preveu invertir a partir del 2025 en infraestructures "d'urgència" com les dues noves plantes potabilitzadores del Besòs, a Barcelona i Montcada, la reutilització indirecte de l'aigua pels pous de la Muga o la recuperació i creació de nous pous al Ter, el Llobregat i l'Onyar. Tot això, dotat amb 150 milions d'euros. I, a través del consorci Aigües Ter-Llobregat, el departament invertirà 41 milions en la reparació de la fuga de la canonada de Badalona, 130 milions a les millores de l'ETAP del Ter , 20 milions a la primera fase d'obres de l'ETAP del Llobregat a Abrera.

Finalment, pel que fa al capítol de l'aigua, els comptes d'enguany del Govern també inclouen l'ampliació de les ajudes per inversions en la xarxa en baixa dels municipis de 50 a 120 milions d'euros. Segons Mascort, l'ACA tindrà a punt la resolució provisional de la convocatòria aquest mes de març.

El departament també ha destinat 15 milions d'euros a fer connexions d'urgència de deu municipis -entre ells Vallirana, Calonge de Segarra, Sant Pere Sallavinera, Prats del Rei, Jorba, Rubió-, al sistema Aigües Ter Llobregat per poder garantir el proveïment d'aigua potable a la seva població degut a l'esgotament dels recursos hídrics locals.

"Amb aquests 1.045 milions del pressupost 2024 des del departament consolidem aquest horitzó marcat pel 2030 de ser capaços de generar 405hm3 més per tal de poder tancar el cicle a l'àrea metropolitana de Barcelona, que ens permetrà estalviar aquest recurs dels embassaments per a altres usos i zones territorials", ha sentenciat Mascort.

El sector agroalimentari és "vital": "Sabem que ho estan passant malament"

El conseller també ha subratllat la importància del sector agroalimentari, del qual ha dit que és "vital". " Sabem que és un sector que s'ho està passant malament, les transformacions socials i econòmiques actuals ha fet d'aquest sector el protagonista d'unes reivindicacions que compartim i de les quals ens sentim partícips", ha assegurat Mascort 24 hores després de reunir-se amb les principals sindicats i associacions agràries i arribar als primers acords que van permetre la desconvocatòria d'alguns dels talls diverses carreteres catalanes.

El conseller ha admès que cal "saber fer front" a la situació en les què es troben els pagesos, com el canvi climàtic, els preus baixos i la competència de països que no han de complir tantes regulacions.

Amb tot, ha explicat que el pressupost compta amb més de 3 milions d'ajudes per a la prevenció de plagues, com la de cargol poma, per a agricultors i ramaders o 1,5 milions d'ajudes per a la millora de la salut dels animals.

72 milions d'euros per al regadiu

Per a les infraestructures de regadiu, ha detallat que es preveuen 72 milions d'euros per inversions de millora i modernització i ha citat projectes com el de Segarra i Garrigues, que rebrà prop de 30 milions d'euros, i els 45 milions d'euros fins al 2032 per a l'inici de les obres del Canal Xerta-Sènia. En aquest sentit, el conseller ha comentat que vol donar resposta a una "vella reivindicació". A més, ha recalcat els ajuts de set milions d'ajuts per a les comunitats de regants d'arreu de Catalunya.

En l'àmbit de l'alimentació, Mascort ha detallat diversos projectes "troncals" com el projecte per a la transformació de cooperativisme IMPULS.COOP, que rebrà 1,5 milions d'euros, i una convocatòria d'1,5 milions més per a una nova convocatòria d'ajuts PEAC per a la transformació agroalimentari i pesquer.

Mascort ha explicat que els comptes inclouen una partida d'1,8 milions d'euros per a PRODECA amb l'objectiu de consolidar la participació d'empreses agroalimentàries catalanes a una vintena de fires del sector, entre les quals destaca la Barcelona Wine Week o l'Alimentària; el suport de 2 milions juntament amb l'Agència Catalana de Turisme amb motiu de la Regió Mundial de la Gastronomia o la creació d'un Marketplace.

D'altra banda, el conseller ha refermat la seva aposta pel sector pesquer, del qual, ha dit, no està tan d'actualitat darrerament. Ha destacat que s'hi destinaran 1,5 milions d'euros més que els comptes del 2023, fins als 18 milions d'euros. Algunes de les actuacions serà la consolidació de l'Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) i desenvolupament del projecte 'Una mar pel clima'.

300 milions d'euros per a la transició energètica

Mascort ha recordat l'objectiu Proencat 2050 perquè el 100% de les energies a Catalunya siguin renovables i ha explicat que per aquest any, el pressupost inclou 300 milions d'euros per a la transició energètica a partir de diferents accions, com l'impuls de l'autoconsum, la instal·lació de biogàs, els ajuts per a l'avaluació de l'eficiència de la captació del mateix biogàs o una línia d'ajudes per al Bo Social Tèrmic, que l'any passat va arribar a més de 100.000 llars. A més, ha demanat l'ampliació del pressupost del MOVES III en 37 milions.

D'altra banda, el conseller ha remarcat que aquest any pràcticament es doblarà el pressupost per a l'Energètica, fins als 65 milions d'euros, per instal·lar plaques fotovoltaiques a tots els edificis públics de la Generalitat i la compravenda d'energia com a comercialitzadora. L'objectiu final, ha insistit, és "impulsar la sobirania energètica de Catalunya" per "descarbonitzar" les vides dels ciutadans.

Altres quantitats que destinarà el pressupost del 2024, si s'aprova són els 20 milions d'euros per al Pla de prevenció d'incendis Forestals de Catalunya 2023-2025 per a retirada d'arbres morts i la gestió forestal de finques públiques amb l'objectiu de fer front a l'emergència climàtica i als incendis de sisena generació, ha dit. També, els 40 milions d'euros per a la gestió de residus o els 90 milions d'euros, un 25% més per a la recerca científica, dels quals 65,6 milions serien per l'IRTA. Segons ha dit, la recerca és una "prioritat absoluta" per al departament.

El PSC amb mà estesa però amatent sobre la gestió

Al seu torn, la diputada del PSC Sílvia Paneque, grup amb qui ERC ja té un acord, ha explicat que la seva formació ha "estès la mà" però ha assegurat que el seu partit estarà "amatent" perquè la gestió "es faci correctament". En línia amb el Govern, ha comentat que des del PSC estan "compromesos" en la lluita contra la sequera i ha lamentat que les consecucions en matèria de lluita contra el canvi climàtic han estat "més aviat escasses".

Els diputats de Junts Salvador Vergés i Joaquim Calatayud han desitjat que el pressupost sigui executat en la seva "màxima amplitud" i han exigit una "reestructuració profunda de l'ACA".

Pel que fa el diputat de la CUP Dani Cornellà ha afirmat que els pressupost no compleixi amb les expectatives del seu grup i que no afronten l'emergència climàtica. "L'any passat ja va ser així", ha comentat. D'altra banda, el diputat d'En Comú Podem Enric Bárcena ha afirmat que l'acord de pressupostos és "gris i no té cap brot verd". Per exemple, ha dit que ha trobat a faltar l'impost per les emissions portuàries o una partida de 1.000 milions d'euros per a l'energètica pública "perquè pugui ser el motor de canvi en implantació de l'energia verda".

La diputada de Ciutadans Marian Bravo ha instat el Govern a "posar-se les piles" i que "quan plogui les inversions no s'oblidin". "Hauríem d'haver estat més ben preparats", ha reflexionat.

Per últim, tant el diputat no adscrit Daniel Serrano com el de Vox han afirmat que el pressupost del departament és "insuficient" perquè el sector primari pugui afrontar la crisi que pateix.