Cerealistes presenten al Canal d'Urgell cent reclamacions per no haver pogut regar

Uns cinquanta pagesos van presentar ahir més d’un centenar de reclamacions patrimonials contra la comunitat de regants del Canal d’Urgell per no haver pogut regar el cereal durant la passada campanya i per les pèrdues patides pel tancament del canal el 25 d’abril del 2023. Les reclamacions oscil·len entre els 1.000 i els 45.000 euros, en funció del tipus de parcel·la afectada. La restricció d’aigua va afectar 40.000 hectàrees de regadiu. Van presentar els escrits conjuntament després que algun agricultor ho intentés la setmana passada a títol individual i no fos acceptada des de la Casa Canal. El portaveu de la plataforma del Gran Urgell, Jaume Perera, va apuntar que onze mesos després del tancament del canal per la sequera els agricultors de cultius extensius encara no han percebut cap ajuda mentre que els productors de fruita, que sí que van regar i van recollir, han cobrat les seues indemnitzacions. “Deixar-nos sense aigua va ser molt injust i han de pagar el que se’ns va prometre”, va dir. Va afegir que els agricultors “no obliden” i s’ha de compensar el sacrifici que van fer. “No pararem fins que tots els productors, agroindústries i empreses de serveis de cultius extensius i hortícoles siguin indemnitzats. Arribarem fins on faci falta.” No obstant, alguns dels presents van assegurar que no es descarten demandes judicials si no arriben les indemnitzacions.

Un agricultor del Palau d’Anglesola, Ramon Navau, va apuntar que els advocats els van aconsellar presentar una primera demanda que, en cas de guanyar, podria crear un precedent. “Vam ser enganyats i no pararem de reclamar el que creiem que és just”, va dir. Per la seua part, el president de la comunitat de regants de l’Urgell, Amadeu Ros, va assegurar que s’acceptaran totes la reclamacions encara que s’haurien de fer contra el Govern, “no contra la comunitat, que només distribueix l’aigua”. Es va mostrar esperançat que el pagament dels ajuts serà immediat. Per la seua banda, els agricultors van assegurar que des de la Casal Canal no es “va defensar el necessari” per cobrar les ajudes.

La campanya de regs comença a mig gas després de les últimes pluges

La campanya de regadiu del Canal d’Urgell es va iniciar ahir encara que amb poca demanda d’aigua gràcies a les últimes pluges. Així ho va explicar el president de la comunitat de regants de l’Urgell, Amadeu Ros, que va indicar que només s’havia sol·licitat aigua per a unes “8.000 o 10.000 hectàrees de la zona amb més grava de Bellpuig i Vilanova de Bellpuig especialment”. Per això, i davant de la previsió que durant tota la setmana seguiran les precipitacions, es va decidir fer una reducció de cabal per estalviar aigües sense arribar a tancar el canal fins a l’abril, tal com s’havia apuntat. Va assenyalar que la “situació es presenta molt bé” ja que tot apunta que es disposarà de tres hidros (tres torns), “fet que significaria que tindrem una bona campanya i que podrem salvar totes les primeres collites”, va dir. Actualment, les reserves del Canal d’Urgell superen els 190 hectòmetres, una situació molt millor que la de l’any passat. Tanmateix, els pagesos que reguen d’aquest canal tornaran a viure una campanya marcada per les restriccions, ja que si bé es preveu que no hi hagi ningú que es quedi sense regar, no es podran fer segones collites de segons quines varietats.Amb referència a la proposta de fusionar el Canal d’Urgell amb el Canal Segarra-Garrigues, que es va anunciar divendres passat, Ros va detallar que “el motiu principal és que a la zona alta del Canal d’Urgell no hi ha pressió natural però el Segarra-Garrigues té a uns 2 km tres embassaments que van costar 75 milions i que no s’utilitzen, que podrien estalviar-se dels 1.000 milions que costarà la modernització del Canal d’Urgell”. Com a condició, va recordar que va posar l’inici de la modernització de les primeres 11.500 hectàrees, previstes per a l’octubre, tot i que va reconèixer que les eleccions podrien retardar les obres. La segona fase de la modernització implica, segons Ros, a la zona alta, on són aquests embassaments, que afectaran els municipis de Linyola, la Fuliola, Miralcamp i Vilanova de Bellpuig. També va recordar que el dia 30 d’abril començaran les obres de les noves basses de regulació, que costaran 35 milions.