L'aigua dispara el preu del sòl amb cotitzacions de més de 30.000 €/ha

El mercat immobiliari agrícola s'està escalfant a Lleida a un ritme accelerat en els últims anys després d'haver irromput com a factors clau l'accessibilitat a l'aigua i la garantia del subministrament, el pes de la qual s'ha intensificat precisament com a conseqüència de l'escassetat que s'ha donat en el proveïment a les explotacions agropecuàries.

“L’accés a l’aigua i la garantia del subministrament s’han convertit en factors clau per a la inversió en agricultura, especialment a Catalunya, per la sequera”, explica Regino Coca, responsable de Cocampo, la principal immobiliària de l’Estat especialitzada en sòl rústic, que crida l’atenció sobre un aspecte essencial: “No són dos factors sinó un. L’inversor només valora la combinació de tots dos.”

Aquesta tendència està tenint reflexos tant en el volum de transaccions que es donen a Lleida, que supera les 33.000 en una dècada i assoleix registres que no es donaven des de la fase punt de la bombolla immobiliària, com en les valoracions que es manegen, estabilitzades per sobre dels 20.000 euros per hectàrea, amb tendència als 30.000 i que ja arriben a superar els 50.000 quan la finca disposa d’una bassa que garanteixi el subministrament.

L’Estadística de Transmissions de Propietat de l’INE (Institut Nacional d’Estadística), xifra en un total de 32.844, amb un pic de 3.774 l’any posterior a la pandèmia i una vall de 2.892 el 2023, el nombre de finques rústiques que van canviar de mà a Lleida entre els anys 2014 i 2023.Per trobar exercicis amb volums similars d’operacions immobiliàries cal remuntar-se als dos últims anys de la inflació de la bombolla immobiliària que va explotar fa tres lustres, el 2007 i el 2008, amb 3.826 i 2.941.

Una de les principals causes d’aquest augment de les transaccions es troba en l’elevat nombre de transmissions per herència, que arriba a una mitjana de 5.630 en els últims deu anys i que sovint deriva en la sortida al mercat de finques, o més aviat de paquets de finques, que els descendents dels propietaris no tenen intenció de conrear i que els compradors adquireixen en bloc.L’altre tret característic dels darrers anys és un clar augment dels preus que, a més, està tenint conseqüències en el cens agrari a l’actuar de manera simultània com a incentiu per a l’abandó de l’activitat per al petit agricultor i com a obstacle per a la incorporació: l’interès dels primers per vendre terres i les dificultats dels segons per comprar-les creixen en paral·lel.

Portals immobiliaris com Cocampo registren a Lleida ofertes de venda de 45.000 euros per tres hectàrees d’ametllers amb reg (a 15.000 cada una) a Castelldans, de 22.000 per tres parcel·les que en sumen una a Benavent o una altra de cinc de pastura arbustiva que se’n va als 282.300 (56.460 per hectàrea) a les Borges, en aquest cas la finca compta amb un habitatge.A Idealista, una finca de 17 hectàrees de terreny no urbanitzable i amb una masia amb necessitats de rehabilitació a Lles de Cerdanya surt per 495.000 euros, a més de 29.000 per hectàrea, i a AgroAnuncios el regadiu s’atansa als 27.000 euros per hectàrea a Agramunt (80.000 per tres), supera els 40.000 a Alcoletge i passa de 56.000 a Tornabous (450.000 per vuit) per a una finca equipada amb bassa.Mentrestant, la cotització del sòl de secà cau a forquilles dels 3.000 als 6.000 euros. Els preus a les zones de regadiu de Lleida són similars als de comarques properes com la Llitera i el Baix Cinca, on s’acosten a les 25.000 per a terres amb accés a aigua.

En aquest escalfament del mercat immobiliari rural, en el qual no és aliena la fórmula de l’arrendament, conflueixen factors com l’entrada i expansió d’empreses dedicades a cultius intensius que tiren a l’alça dels preus en funció de la garantia de subministrament d’aigua de les parcel·les, i també de la seua mida per la facilitat per treballar-les.