L’OMS alerta de què fins a 36 ramaderies de vaques dels EUA tenen grip aviària: "El virus s’està adaptant a mamífers"

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha advertit que hi ha un total de 36 ramaderies de vaques lleteres als Estats Units infectades pel brot de grip aviària H5N1. S’ha notificat un cas humà relacionat i 220 persones estan sent vigilades.

"El virus s’està adaptant a les espècies de mamífers, que són més semblances a nosaltres que les aus i, per tant, hi ha un nivell d’alerta més elevat. Un nivell d’alerta més important no significa una predicció que això es convertirà en una pandèmia, però hem de romandre vigilants", ha advertit la directora del departament de Prevenció i Preparació davant d’Epidèmies i Pandèmies (EPP) de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), María Van Kerkhove.

Així mateix, l’OMS adverteix que "moltes més persones" de les que s’han notificat han estat exposades a animals infectats. "És important que tots els exposats se sotmetin a proves o a seguiment, i rebin atenció si és necessari", ha dit el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, durant una roda de premsa que ha tingut lloc a Ginebra (Suïssa) aquest dimecres. Des de l’arribada del brot a les vaques nord-americanes, almenys 30 persones han estat sotmeses a proves.

"Fins ara, el virus no mostra signes d’haver-se adaptat per propagar-se entre els humans, però es necessita més vigilància", ha alertat Tedros. També ha recordat que el virus s’ha detectat en llet crua als Estats Units, però les proves preliminars mostren que la pasteurització "mata" el virus.

La importància de consumir llet pasteuritzada

El consell permanent de l’OMS a tots els països és que la gent consumeixi llet pasteuritzada. "Sobre la base de la informació disponible, l’OMS continua avaluant que el risc per a la salut pública que planteja la grip aviària H5N1 és sota, i de sota a moderat per a les persones exposades a animals infectats", ha recalcat el director general de l’OMS.

En els últims anys, el H5N1 s’ha propagat àmpliament entre les aus silvestres, els ocells de corral, els mamífers terrestres i marins, i ara entre el bestiar lleter. Des de 2021, s’han notificat 28 casos en humans, encara que no s’ha documentat cap transmissió entre humans en aquest període.

"L’OMS compta amb un sòlid sistema de vigilància de la grip a tot el món, a través d’una xarxa de centres de grip a 130 països, 7 Centres Col·laboradors i 12 laboratoris de referència amb les capacitats i els requisits de bioseguretat per fer front als virus H5", ha destacat Tedros.

També compten amb el Marc de Preparació davant d’una Pandèmia de Grip, per donar suport al ràpid desenvolupament i la distribució equitativa de vacunes en cas de pandèmia de grip. "Tanmateix, no existeix un sistema similar per a altres patògens, una llacuna que els Estats membres de l’OMS estan provant ara de tancar a través de l’Acord sobre Pandèmies," ha assenyalat.

En aquest sentit, Tedros ha cridat a un enfocament 'One Health' que "reconegui els vincles íntims" entre la salut dels éssers humans, els animals i del medi ambient.

"Aquests dos sistemes --un per prevenir brots i pandèmies mitjançant un enfocament d’One Health, i un altre per respondre als brots compartint bovines-- són dos elements vitals de l’Acord sobre Pandèmies que els Estats Membres de l’OMS estan negociant", ha explicat.

Per la seua part, Van Kerkhove ha demanat que es dugui a terme més vigilància en animals, en ocells de corral i aus silvestres, i ara en bestiar lleter, no només als Estats Units, sinó a tot el món. "Per tant, les persones que estan exposades als ramats infectats també necessiten ser examinades", ha afegit.

Vacunes preparades en cas de pandèmia

Basant-se en les tecnologies de fabricació existents, l’OMS ha treballat en acords amb els fabricants per tenir aproximadament entre el 10 i el 12 per cent de vacunes contra aquesta grip en producció en temps real en cas que es necessiti distribuir-les, en funció del risc i de les necessitats.

"Així que hi ha molta feina en marxa en termes de producció, en termes d’augment d’aquestes capacitats. Però encara no ho hem fet. No l’hem posat en marxa. Hi ha milers de milions de vacunes que podrien produir-se el primer any si fos necessari", han indicat des de l’organisme sanitari de les Nacions Unides.

Així, l’OMS assegura que, si es produeix una transmissió entre humans i si comença una pandèmia, posarà en marxa un sistema per "activar" una resposta "seriosa". "Hi ha una avaluació contínua dels riscos i una actualització dels virus candidats a vacuna. Així, per a l’actual H5N1 en vaques, en tenim dos, però també cal tenir en compte que hi ha altres soques de virus H5 circulant i també tenim candidats per a aquests altres soques de virus H5. Tots aquests virus candidats estan sent actualitzats pel sistema i distribuït als desenvolupadors de vacunes", ha dit la doctora Wenqing Zhang, directora del Programa de Grip de l’OMS.

"Si ens fixem en la capacitat de producció de vacunes estacionals, podrem tenir més de 8.000 milions de dosi. Aquest és el millor escenari d’estimació", ha afegit, recordant que la vacuna contra la grip estacional no protegeix contra l’aviària.

Les dos vacunes contra la grip aviària 

De fet, a Europa, a finals del mes de febrer passat, el Comitè de Medicaments d’Ús Humà (CHMP) de l’Agència Europea del Medicament (EMA, per les seues sigles en anglès) va adoptar dictàmens positius per a dos vacunes destinades a la immunització activa contra el subtipus H5N1 del virus de la grip A.

Una d’elles, 'Celldemic', està destinada a la immunització durant brots de grip procedents d’animals, fins i tot quan les autoritats de salut pública preveuen una possible pandèmia.

L’altra, 'Incellipan', és una vacuna de preparació per a pandèmies destinada a utilitzar-se únicament si s’ha declarat oficialment una pandèmia de grip.

Així, el director del Programa d’Emergències de l’OMS, Michael Ryan, ha aclarit que encara no s’ha començat a produir cap vacuna perquè, en primer lloc, és precís assegurar-se que "funciona" contra aquest llinatge.

"Els nostres col·legues del Centre per al Control i Prevenció de Malalties a Atlanta (Estats Units) estan fent proves. Proven sèrums humans de persones prèviament vacunades amb vacunes H5 per buscar aquesta reactivitat creuada i assegurar-se de què les vacunes candidates funcionin", ha assenyalat.

D’altra banda, ha recordat que, actualment, es produeixen centenars de milions de vacunes contra la grip estacional cada any, i aquesta nova vacuna hauria de canviar la producció de la primera. "Així que no es pot simplement prémer el botó i començar a produir vacunes contra H5. Es requereix una consideració molt acurada per decidir si produir o no una vacuna, perquè cal determinar si aquest virus canvia", ha abundat Ryan.

No obstant, ha recordat que el virus s’ha estès "molt ràpidament" per tot el món. "Aquesta vegada, no en els éssers humans, però es va expandir molt ràpidament, i això és el que ens preocupa", ha assenyalat.