La marxa dels fons d'inversió de les macroplantacions d'ametllers baixa el preu de la terra

L’entrada dels fons d’inversió en el sector de l’ametlla ha estat un dels factors que en els últims anys han pressionat a l’alça sobre els preus de la terra, especialment la de regadiu, encara que aquest vector ha començat a relaxar-se per diversos motius. 

“Hi ha una escassetat de producte prèmium, com són per exemple terrenys en perímetre de regadiu”, va dir al fòrum d’Almendrave Héctor Rodríguez Marrero, director de Negoci Agrari (Agribusiness) a Espanya de CBRE, l’empresa immobiliària més gran del planeta.

Rodríguez va cridar l’atenció sobre l’existència de “més venedors, una cosa que ve motivada pels alts preus de la terra”, però, alhora, es dona “un perfil més local dels compradors, un fet que ve impulsat per una màxima dificultat en l’aixecament de capital per part de fons internacionals a causa de la pujada dels tipus d’interès”. 

Aquesta màxima oferta i menor demanda hauria d’ajustar les cotitzacions a la baixa, malgrat que aquesta regla no sempre es compleix en el sector immobiliari.

L'aigua dispara el preu del sòl amb cotitzacions de més de 30.000 € per hectàrea, i superen els 50.000 euros quan disposen de basses per al reg

“L’accés a l’aigua i la garantia del subministrament s’han convertit en factors clau per a la inversió en agricultura, especialment a Catalunya, per la sequera”, explica Regino Coca, responsable de Cocampo, la principal immobiliària de l’Estat especialitzada en sòl rústic, que crida l’atenció sobre un aspecte essencial: “No són dos factors sinó un. L’inversor només valora la combinació de tots dos.”

Aquesta tendència està tenint reflexos tant en el volum de transaccions que es donen a Lleida, que supera les 33.000 en una dècada i assoleix registres que no es donaven des de la fase punt de la bombolla immobiliària, com en les valoracions que es manegen, estabilitzades per sobre dels 20.000 euros per hectàrea, amb tendència als 30.000 i que ja arriben a superar els 50.000 quan la finca disposa d’una bassa que garanteixi el subministrament.

L’Estadística de Transmissions de Propietat de l’INE (Institut Nacional d’Estadística), xifra en un total de 32.844, amb un pic de 3.774 l’any posterior a la pandèmia i una vall de 2.892 el 2023, el nombre de finques rústiques que van canviar de mà a Lleida entre els anys 2014 i 2023. 

Per trobar exercicis amb volums similars d’operacions immobiliàries cal remuntar-se als dos últims anys de la inflació de la bombolla immobiliària que va explotar fa tres lustres, el 2007 i el 2008, amb 3.826 i 2.941.

Peta la bombolla de les macroplantacions

Les macroplantacions d'ametllers a les comarques de Lleida, en mans de fons d'inversió, cauen any rere any. Van tocar sostre a l'any 2022 quan l'ametlla marcona va arribar a un preu per sobre dels set euros el quilo, la llargueta estava a més de cinc i la comuna estava al voltant dels quatre euros. Després d'aquesta pujada va venir la baixada, que situava els preus per sota dels cinc, els quatre i els tres, respectivament.

“Els fons d’inversió van a buscar beneficis ràpids, a buscar rendibilitats immediates, i si no les aconsegueixen, se’n van”, explica Bernardo Funes, responsable del sector de Fruita Seca de l’organització agrària COAG. Assenyala que “les expectatives sobre els preus eren molt altes, però no s’han complert i avui, quan han quedat a compte de les cotitzacions internacionals, es queden per sota dels costos de producció per a la de regadiu. Avui les macroplantacions, amb les elevades inversions que requereixen, fa que ja no siguin rentables”, assenyala Funes.

El desembarcament dels inversors en l’ametlla va començar els anys 2017 i el 2018, quan la cotització de varietats com la llargueta i la marcona rondaven els cinc euros per quilo i la de la comuna no solia baixar dels quatre.