Peta la bombolla de les macroplantacions d'ametllers, en mans de fons d'inversió

Cauen les macroplantacions d'ametllers a les comarques de Lleida, en mans de fons d'inversió, plantacions que van tocar sostre a l'any 2022 quan l'ametlla marcona va arribar a un preu per sobre dels set euros el quilo, la llargueta estava a més de cinc i la comuna estava al voltant dels quatre euros. Després d'aquesta pujada va venir la baixada, que situava els preus per sota dels cinc, els quatre i els tres, respectivament. 

“Els fons d’inversió van a buscar beneficis ràpids, a buscar rendibilitats immediates, i si no les aconsegueixen, se’n van”, explica Bernardo Funes, responsable del sector de Fruita Seca de l’organització agrària COAG. Assenyala que “les expectatives sobre els preus eren molt altes, però no s’han complert i avui, quan han quedat a compte de les cotitzacions internacionals, es queden per sota dels costos de producció per a la de regadiu. Avui les macroplantacions, amb les elevades inversions que requereixen, fa que ja no siguin rentables”, assenyala Funes.

El desembarcament dels inversors en l’ametlla va començar els anys 2017 i el 2018, quan la cotització de varietats com la llargueta i la marcona rondaven els cinc euros per quilo i la de la comuna no solia baixar dels quatre.

Crisi de consum i preus estancats

"Els costos de producció s'han disparat i els preus s'estan moderant, i la cosa no sembla que anirà millor, ni a mig ni a curt termini. No sé com es comportaran els preus, però tot indica que, almenys el 2024, no tindrem preus a l'alça", assegurava María José Llopis, vicepresidenta de SAB-Almendrave, l'Agrupació d'Exportadores d'Ametlla i Avellana de Espanya, a la trobada d'exportadors celebrada fa uns dies a Badajoz, en un criteri que comparteix amb l'altre vicepresident de l'entitat, Gaspar Alapont, que va advertir que “podem preveure que els preus actuals es mantinguin almenys fins a la floració de la campanya 2025/2026”. "Estem davant d'una crisi de consum que s'uneix a un excés d'oferta als EUA" va apuntar Joan Fortuny, del grup De Prado Almonds.

Caiguda de la superfície i menys consum d'aigua

La caiguda de la superfície dedicada a aquest cultiu va superar, l'any 2022, les 1.400 hectàrees. Només a Lleida. Va caure fins a les 3.913 hectàrees totals, el que significa una caiguda del 27%. 

Aquesta caiguda implica conseqüències, i una és referent al consum d'aigua. Com que les grans empreses de l'ametlla pleguen veles, deixen d'exigir una aigua que, en el cas de l'ametlla, requereix fins al triple d'aigua que el que necessita, per exemple, la fruita de pinyol. Segons Joan Girona, investigador sènior del Programa Ús Eficient de l’Aigua en Agricultura de l’IRTA, "El cultiu de l’ametller, com tots, requereix transpirar molta aigua per produir aliments. De fet, ametllers amb disponibilitats d’aigua molt per sota de la seua demanda són altament ineficients".

Per posar-hi xifres, la caiguda del 27% de la superfície dedicada a l'ametlla equival a alliberar més de 12,5 hectòmetres cúbics d’aigua, ja que la demanda de cada hectàrea d’ametller de regadiu supera els 9.000 metres cúbics per campanya, molt per sobre de les fruites de pinyol (6.000) i dels regs de suport a la fruita seca (2.000). 

Un reg de degoteig per a un ametller necessita diàriament set litres d'aigua, mentre l’habitual en el préssec és acostar-se als dos.