La diferència entre el preu de l'hectàrea de regadiu i la de secà arriba a multiplicar-se per deu

El mercat immobiliari agrícola s'està escalfant a Lleida a un ritme accelerat en els últims anys després d'haver irromput com a factors clau l'accessibilitat a l'aigua i la garantia del subministrament, el pes de la qual s'ha intensificat precisament com a conseqüència de l'escassetat que s'ha donat en el proveïment a les explotacions agropecuàries.

L’Estadística de Transmissions de Propietat de l’INE (Institut Nacional d’Estadística), xifra les finques rústiques que van canviar de mans en un total de 32.844, amb un pic de 3.774 l’any posterior a la pandèmia i una vall de 2.892 el 2023, el nombre de finques rústiques que van canviar de mà a Lleida entre els anys 2014 i 2023.

Així, portals immobiliaris com Cocampo registren a Lleida ofertes de venda de 45.000 euros per tres hectàrees d’ametllers amb reg (a 15.000 cada una) a Castelldans, de 22.000 per tres parcel·les que en sumen una a Benavent o una altra de cinc de pastura arbustiva que se’n va als 282.300 (56.460 per hectàrea) a les Borges, en aquest cas la finca compta amb un habitatge.

A Idealista, una finca de 17 hectàrees de terreny no urbanitzable i amb una masia amb necessitats de rehabilitació a Lles de Cerdanya surt per 495.000 euros, a més de 29.000 per hectàrea, i a AgroAnuncios el regadiu s’atansa als 27.000 euros per hectàrea a Agramunt (80.000 per tres), supera els 40.000 a Alcoletge i passa de 56.000 a Tornabous (450.000 per vuit) per a una finca equipada amb bassa.

Mentrestant, la cotització del sòl de secà cau a forquilles dels 3.000 als 6.000 euros. Els preus a les zones de regadiu de Lleida són similars als de comarques properes com la Llitera i el Baix Cinca, on s’acosten a les 25.000 per a terres amb accés a aigua.

En aquest escalfament del mercat immobiliari rural, en el qual no és aliena la fórmula de l’arrendament, conflueixen factors com l’entrada i expansió d’empreses dedicades a cultius intensius que han tirat a l'alça el preu de l'hectàrea, en funció de la garantia de subministrament d’aigua de les parcel·les, i també de la seua mida per la facilitat per treballar-les. 

Aquesta tendència, però, s'ha vist estancada pel trencament de la bombolla de les macroplantacions d'ametllers, en mans de fons d'inversió, que van retirant-se al no ser tan rentables com ho eren en els moment de pic de preu de l'ametlla.