COMARCAS
Aran agrupa bestiar per protegir-lo de l'os a Vilamòs
Els ramaders reuniran un miler d'ovelles i de cabres per evitar atacs del plantígrad
La iniciativa s'afegeix a les de Vielha i Naut Aran
Les agrupacions de bestiar són una mesura preventiva. - TIS
Aran tindrà enguany tres agrupacions de ramats sota la vigilància de pastors per protegir-los dels ossos. N’estrenarà un de nou a Vilamòs, que reunirà bestiar del Baish Aran i se sumarà als dos ja existents en els municipis de Vielha e Mijaran i Naut Aran. El Conselh Generau d’Aran ha convocat un concurs per adjudicar-lo per un període de quatre anys, amb un pressupost de licitació que ascendeix a un total de 189.970 euros.
L’agrupació de Vilamòs servirà per custodiar un miler de caps de bestiar oví i cabrú d’una dotzena de ramaders en una superfície de pastures. Inclourà al voltant d’unes 2.000 hectàrees i també acollirà les més de 200 ovelles i cabres que conformaran el ramat comunal d’aquest municipi.
Finançat amb fons europeus
Es tracta d’un projecte finançat amb fons Next Generation i batejat com Ovihuec, que planteja fer servir la ramaderia extensiva com un mitjà per prevenir incendis forestals reduint la massa vegetal del sotabosc i recuperar el paisatge tradicional de la Val davant l’avenç dels boscos en àrees de pastures i cultius abandonats.
Aquesta iniciativa es desenvoluparà durant gairebé dos anys i compta amb un pressupost de dos milions d’euros. A l’establir tres agrupacions de ramats a l’alt, el mitjà i el baix Aran, el Conselh pretén tant millorar la protecció de ramats davant de predacions de l’os com reduir els trasllats de bestiar en camions per reunir-los sota la vigilància de pastors.
Això s’acostuma a fer durant mig any, entre els mesos de maig i novembre, en funció de les condicions climatològiques i la disponibilitat d’aliments a la muntanya.
Els ossos han atacat animals dos cops aquesta primavera
Els albiraments d’ossos a prop de nuclis de població i de ramats de bestiar són relativament freqüents entre els mesos de març i juny, quan coincideixen la recerca d’aliment després de la hibernació, els desplaçaments de mascles que busquen femelles en l’època de zel i l’emancipació dels exemplars que deixen els grups familiars, la falta d’experiència dels quals els porta a atansar-se a zones poblades.
