LA SEU D’URGELL/BOSSÒST
El camp continua lluitant
Els pagesos tallen la frontera amb França a la Seu d'Urgell, Bossòst i Puigcerdà per exigir a la UE protegir el sector
Pèrdues d'almenys 400 euros per a cada transportista bloquejat
Centenars d'agricultors i ramaders lleidatans van iniciar ahir un tall de 24 hores de la frontera francesa, que està previst que acabi avui, per exigir a la Unió Europea i també a Espanya protegir el sector. Els talls es van repetir en altres punts de Catalunya i Espanya i van generar malestar entre transportistes i treballadors transfronterers.
Agricultors i ramaders lleidatans van tornar ahir a fer una demostració de força iniciant un tall de carreteres a la frontera amb França que està previst que s’allargui fins avui a les 10. Aquests talls de 24 hores, convocats per Revolta Pagesa amb suport d’una vintena d’entitats agràries, entre aquestes Asaja, i gal·les es porta a terme en vuit passos fronterers, cinc dels quals a Catalunya, per exigir a la UE i el Govern central un tracte just.
Comarques
Govern d’Andorra i els transfronterers estan "indignats" pels talls de trànsit dels pagesos
Cynthia Sans
A la Seu d’Urgell, una trentena de tractors i diverses desenes d’altres vehicles, molts dels quals furgonetes arribades de múltiples punts de Catalunya, van tallar la carretera N-145 que serveix d’accés al Principat d’Andorra. La protesta va començar pocs minuts abans de les 10.30 hores i està anunciada fins a les 10 del matí d’avui. El bloqueig es va aixecar uns minuts passades les set de la tarda per deixar passar una caravana de vehicles de sortida d’Andorra en direcció a la Seu. Els concentrats, que van haver d’aguantar la forta pluja caiguda a la tarda, van exposar al costat de la rotonda d’Arcavell alguns dels productes que conreen i que consideren que els governs han de prioritzar davant dels arribats de tercers països. Uns 200 pagesos i diversos tractors arribats de la Val d’Aran, el Pallars, l’Alta Ribagorça, l’Urgell, el Pla d’Urgell i les Garrigues van participar també en un tall convocat a l’N-230 al seu pas per Bossòst i el port d’Eth Portilhon. Per aquesta via passen diàriament més de cinc-cents camions. També a Puigcerdà unes 150 persones van impedir el pas de vehicles per l’N-152 a Girona.El president d’Asaja, Pere Roqué, va denunciar que “tenim una burocràcia europea que el que vol és exterminar el sector agrari, no només de Catalunya sinó també d’Espanya i Europa”. Per la seua part, Eduard Escolà, portaveu de Revolta Pagesa a l’Alt Urgell, va afegir que “exigim que la UE es comprometi a vigilar i controlar els productes importats i que els nostres tinguin prioritat davant dels de fora per garantir la sobirania alimentària de Catalunya”.
Els transportistes són els que més pateixen aquests talls, per això les principals associacions del sector van demanar solucions als freqüents costos de les vies que “necessiten per treballar”. “Respectem el seu dret a protestes, però cada vegada que n’hi ha una d’aquest tipus es tallen les carreteres i això és un greuge evident que hem de pagar els transportistes”, va denunciar Sílvia Llobet, presidenta de l’Associació de Transports de Lleida. “Si les vies estan tallades deixem de facturar, a més ens costen diners”, va dir, i va recordar que “només la indemnització dels conductors ascendeix ja a 400 euros per tenir un dia el camió paralitzat”.
Les reivindicacions
Protecció als productes km 0 davant dels de fora
Entre les exigències a Europa, demanen “garantir una competència real” mitjançant aranzels i impostos a les importacions, així com imposar criteris de petjada de carboni. També que els productes de tercers països estiguin sotmesos a “regulacions més estrictes” en seguretat alimentària i qualitat.
Menys burocràcia i la PAC centrada en l’agricultor
Insisteixen que la Política Agrària Comuna (PAC) ha d’estar “centrada en l’agricultor” perquè els fons no vagin a multinacionals, així com eliminar part de la càrrega burocràtica.
Una llei de la cadena alimentària europea
Implementar una llei de cadena alimentària a nivell europeu que protegeixi els agricultors de les pràctiques abusives de les grans superfícies.
Adaptació del Pla Hidrològic a la sequera
A nivell estatal exigeixen l’“adaptació consensuada” del Pla Hidrològic a la situació de sequera, així com la renovació de les instal·lacions i garantir el sistema de regadiu.
Millores en la gestió de la fauna salvatge
Advoquen per un “canvi en l’enfocament de gestió de la fauna salvatge” i fixar límits de capacitat de càrrega a les poblacions d’espècies protegides.
Revisar les cobertures del sistema d’assegurança
Exigeixen una revisió exhaustiva del funcionament de les pòlisses d’Agroseguro per garantir que brindin una cobertura adequada.
Eliminació dels impostos energètics
Clamen eliminar els impostos repercutits sobre les energies emprades en agricultura i ramaderia (gasoil, llum i gas).