La sequera va deixar a Lleida pèrdues de 200 M€ i va arrasar el cereal i l'oliva

La sequera es va carregar el 2022 i el 2023 pràcticament la collita de cereal d'un any de Lleida, va causar pèrdues de gairebé 200 milions d'euros als dos principals sistemes de regadiu, el Canal d'Urgell i l'Aragó i Catalunya, especialment en el primer, i va provocar augments dels costos de més del 25% en el sector porcí i el boví.

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va donar ahir per acabat l’últim episodi de sequera que ha durat dos anys i mig des de la primavera del 2021 fins a finals del 2023. Ha causat pèrdues de més de 200 milions d’euros en regadius, que són els estimats al Canal d’Urgell, principal perjudicat a Lleida ja que va haver de tancar el Principal a finals d’abril; i l’Aragó i Catalunya, segons l’informe de l’organisme de conca que va avançar ahir el president, Carlos Arrazola, tot i que queden per valorar altres comunitats de regants. Per al Segarra-Garrigues la del 2023 va ser la pitjor campanya des de l’inici del regadiu el 2009 ja que no es van poder regar 4.700 hectàrees de cereal i panís en favor de l’altres de cultius, principalment fruiters.

De fet, les produccions que més danys van patir com a conseqüència de la sequera van ser les de cereals, amb una reducció del 47% el 2023 en el cas del blat (-107.000 t) i una altra del 62% en el panís (-212.000), i la d’oliva (-47%, -22.600) mentre que les de l’arròs i farratge van registrar minves de menys del 10%. Al contrari, les collites tant de fruita com de raïm van superar les mitjanes dels darrers anys, en un 17% (+60.000) en el primer cas i en un 11% (+4.000) en el segon. “A Lleida hi ha hagut zones on no han cultivat res, i s’han dedicat a fer farratge i recollir palla per a les vaques i el bestiar a fins les pluges de maig”, assenyala l’informe de la CHE en el cas del farratge, que resulta simptomàtic de la dispersió territorial del balanç dels danys, ja que mentre que el cabal subministrat pel canal Principal de l’Urgell es quedava en el 33,7% del que és habitual i el del Segarra-Garrigues en el 66%, l’Auxiliar de l’Urgell, l’Aragó i Catalunya i l’Algerri-Balaguer superava el 90% i Pinyana el 80%.

La menor disponibilitat de vegetals va elevar els costos d’engreixament del bestiar: per sobre del 25% en el porcí i del 35% en el boví i més del 20% tant en corders com pollastres. I va reduir el marge de la venda al disparar els costos del trànsit marítim en més de 10.000 euros per noli per l’augment del tràfic de mercaderies.

La producció de pera a Catalunya cau un 33% a causa de la sequera i les altes temperatures

D'altra banda, Acció Climàtica i Afrucat preveuen que la collita de pera d’aquesta campanya es reduirà fins a un 33% a Catalunya enguany, amb una important minva en la varietat més important, la conference, “arrossegada pels efectes de la sequera” de l’anterior primavera i de la calor de l’any passat i l’hivern passat. Així, l’estrès hídric ha afectat els arbres especialment en l’època prèvia a la collita, ja que provoca problemes d’inducció floral l’any següent, segons va explicar el director d’Afrucat, Manel Simon.

En total, es preveu una producció de 80.426 tones de pera, amb un descens de totes les varietats tret de la blanquilla, per la qual cosa el sector “prioritzarà el mercat estatal com a destinació principal”.Per varietats, es preveu que amb 33.693 tones la producció de pera conference catalana disminueixi en aquesta campanya un 45%; en pera llimonera un 15 per cent (14.458 tones); pera williams & barlet un 34% (12.567 tones; pera ercolini (-27 per cent) fins a les 3.939 tones, i altres varietats d’estiu poden tenir una minva d’un 26 per cent en la producció, fins a les 9.514 tones. L’única varietat que es preveu que augmenti la producció és la pera blanquilla, amb un augment del 20%, fins a les 6255 tones.

Respecte a la qualitat dels fruits, Simon preveu que sigui de “bona qualitat i amb bons calibres, una cosa especialment interessant per afrontar la comercialització en el mercat estatal”. Tot això hauria d’ajudar a “defensar els preus” i els interessos dels productors catalans, tot i que “encara és aviat per parlar-ne”, va afegir.Simon va dir que aquesta davallada productiva a Catalunya, a l’espera de les dades oficials a nivell europeu que es donin en els propers dies a Interpera, també l’haurien patit altres països competidors, per la qual cosa s’espera una “falta generalitzada d’algunes peres més que d’altres”.

Aconsella instal·lar ja el reg pressuritzat

El president de la CHE, Carlos Arrazola, va assegurar que més de 40% de la superfície de la conca de l’Ebre està pendent de modernitzar. En aquesta extensió es troba tot el canal d’Urgell, gran part del Pinyana i una part de l’Aragó i Catalunya. Davant de futurs episodis de sequera convindria implantar el reg a pressió en tota la seua àrea, per la qual cos han de comptar amb les subvencions de l’administració i l’aportació dels regants per pagar la seua part.

Màxim respecte en els dos anys de l’episodi

Durant els dos anys i mig que ha durat l’últim període de sequera, des del març del 2021 fins a finals de l’any passat, Arrazola va indicar que s’ha estat molt escrupolós amb la vigilància dels cabals ecològics i que hi ha hagut molt poques incidències en aquest aspecte. L’agost de l’any passat els Agents Rurals van obrir cinc expedients a regants i una central hidroelèctrica per no respectar aquests cabals a la capçalera del riu Segre.

Embassaments a més del 90% i aportació alta

Els embassaments de Lleida superen el 90%, amb Canelles (34%) i Rialb (57%), els de més mida, i Santa Anna (83%) com a excepcions. Després de gairebé tres anys de sequera hi ha hagut un increment de les aportacions dels rius: 783 hm3 a la Pallaresa a Talarn, 431 a la Ribagorçana al Pont de Suert i 215 de la Valira i 217 del Segre a la Seu. Tanca el cercle la previsió que hi hagi neu (12 hm3) al juliol a la Ribagorçana i que caigui a la Pallaresa.

L’Urgell encara no confirma el sisè reg

El Canal d’Urgell va decidir ahir demorar l’assignació d’un sisè reg a l’espera d’augmentar més les reserves al Segre. El president, Amadeu Ros, va indicar que s’esperen noves precipitacions aquest cap de setmana. Per la seua part, el Manifest Gran Urgell va criticar la demora en el pagament dels ajuts pel tancament del canal d’Urgell i el Segarra-Garrigues l’any passat, ja que de 12.000 sol·licituds presentades 7.500 no han rebut resposta.