Les emissions d’efecte hivernacle de l’agricultura augmentaran un 5 % en 10 anys
Una màquina recol·lectora, en una fotografia d’arxiu.
Les emissions de gasos amb efecte hivernacle de l’agricultura augmentaran un 5 % en els propers deu anys i un 62 % d’aquest increment serà responsabilitat de la producció ramadera, segons l’OCDE i la FAO.
En el seu informe conjunt anual publicat aquest dimarts, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i l’Organització de l’ONU per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) destaquen que aquest increment de les emissions serà menor que el de la producció agrícola, que pujarà a un ritme de l’1 % anual.
La raó d’aquesta menor progressió dels gasos causants de l’escalfament climàtic s’explica perquè l’expansió de la producció s’aconseguirà sobretot amb millores de productivitat i només marginalment per una ocupació de més superfícies.
En qualsevol cas, la ramaderia reforçarà el seu pes com a principal causant de l’escalfament dins del sector primari, seguit de l’ús dels fertilitzants, que en el pròxim decenni suposaran un 34 % de les emissions addicionals de gasos amb efecte d’hivernacle.
Els autors de l’estudi precisen que només han tingut en compte les emissions d’òxid de nitrogen generades durant el procés de fertilització, ja que si a més s’hi afegissin les provocades durant la fabricació d’aquests fertilitzants, l’efecte suplementari seria del voltant del 70 %.
L’agricultura, les activitats forestals i altres usos de la terra representen entorn del 22 % de totes les emissions d’efecte d’hivernacle. La meitat procedeixen del metà i l’òxid de nitrogen causats per les explotacions agrícoles i ramaderes i l’altra meitat d’emissions indirectes de diòxid de carboni (CO2) derivades de l’ús de la terra.
La majoria d’aquest augment d’emissions que es produirà d’aquí a 2033 tindrà lloc en països d’ingressos mitjans i baixos, mentre que la regió formada per Europa i Àsia central serà l’única en la qual s’anticipa una disminució a causa d’una reducció del pes dels animals remugants, que produeixen metà en el seu procés digestiu.
En termes relatius, l’alça serà particularment forta a l’Àfrica subsahariana (del 0,9 % anual) però cal tenir en compte que el punt de partida és relativament baix, ja que només suposa el 16 % de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per l’agricultura.
Reduir la fam amb menys malbaratament
La FAO calcula que per a 2030 hi haurà al món uns 600 milions de persones que afrontaran el problema de la fam i alhora al voltant del 13 % dels aliments produïts es perden després de ser recollits i abans d’arribar als mercats minoristes.
A més, un 19 % es malgasta durant la seua gestió pels particulars, la distribució i per la restauració.
En volum, això es tradueix en què d’aquí a 2033 es malgastaran prop de 700 milions de tones entre la fase de collita i la comercialització i uns altres 1.140 milions de tones des que passen pels canals de distribució i fins les cases dels consumidors.
Els autors de l’estudi estimen que si es reduïssin a la meitat totes aquestes pèrdues i malbarataments, es podria reduir en uns 153 milions les persones que pateixen fam al món, és a dir, un 26 %.
