Més de 300 temporers viuen ja en cases i albergs construïts i reformats aquest any

“Falta mà d’obra per a la campanya de la fruita, però com li demanes a algú que vingui del seu país si no li ofereixes un lloc on viure?”, planteja Sora Mohamed, la responsable de l’edifici d’allotjaments que Baró e Hijos, va obrir fa unes setmanes a la localitat d’Albatàrrec.

Les 48 places, repartides en sis mòduls de vuit (subdividits al seu torn en dos de quatre cada un), estan ocupades per complet per treballadors del magatzem, majoritàriament dones colombianes contractades en origen, com passa amb les 48 d’un altre alberg més antic a la mateixa localitat.

L’entitat té allotjats un total de 198 empleats, alguns d’ells als quatre pisos i una casa que aquest any ha comprat al Baix Segre.

Baro e Hijos és una de les 17 empreses i agricultors de Catalunya, 15 de Lleida, concentrats al Segrià, que han aprofitat la línia d’ajuts del departament d’Acció Climàtica de la Generalitat per a la “construcció i habilitació d’allotjaments privats per a treballadors temporers contractats a les campanyes agràries”, dotat amb 1,12 milions.

El programa, resolt amb retard al març després de no haver estat convocat en 17 anys (des del 2006), ha permès habilitar per a aquesta campanya un total de 356 places, la majoria localitzades al Segrià: 193 en immobles de nova construcció, 134 en edificis que han estat reformats i 29 més en pisos i cases comprades.

Dels 48 ocupants de l’edifici, 36 són dones colombianes contractades en origen com a fixes discontínues per a un mínim de tres mesos durant quatre anys, uns terminis que els donen la possibilitat d’anar renovant els permisos temporals de treball si decideixen quedar-se en territori de l’Estat, i també la d’atansar-se als cinc de residència que donen accés a l’autorització laboral permanent.“El problema no és només de mà d’obra, és que els treballadors no es poden traslladar si no tenen un lloc on allotjar-se”, explica Sora. De fet, l'empresa va planificar la construcció de l’edifici per poder ampliar la plantilla i així atendre la producció.

“La feina és molt semblant, al magatzem estem protegides del sol”

“Treballarem, això és l’important”, explica Diana Portillo, d’El Paso (Colòmbia), mentre cuina pollastre en un dels compartiments de l’edifici per allotjar temporers que Baró e Hijos, ha construït a Albatàrrec. És una de les 36 dones d’aquest país que porten unes setmanes residint-hi després d’haver-se ocupat aquest any per primera vegada, amb contractes fixos discontinus de tres mesos ampliables per a quatre anys. 

La Diana ja coneixia la feina al camp, ja que la seua família es dedica al cultiu i la venda de verdures. “La feina és molt semblant, encara que aquí estem més protegides del sol”, assenyala. Treballa, com les seues companyes, en un magatzem. Comparteixen dormitori i lavabo en grups de quatre i cuina i menjador cada vuit, mentre que altres serveis, com les rentadores, són únics per als 48 ocupants de l’immoble, 12 d’ells homes que ja hi havien treballat. 

Disposen d’aire condicionat i d’aigua calenta per termos que s’alimenten durant el dia amb plaques solars i de nit amb un generador de gasoil. “Sol cuinar cada una el seu menjar”, explica Diana Álvarez, de Tolima, que arregla els llits de la seua habitació amb Mari Carmen Ardila, de Santander, que anota que “ja coneixia el camp”. Al costat sona un Cumpleaños feliz que la Paula i la Tatiana canten a la seua mare amb les companyes connectades per videoconferència.