La renda agrària tanca el 2023 en positiu gràcies a la ramaderia en un any de sequera

La renda agrària catalana va tancar l’any passat en positiu, trencant amb dos anys de retrocessos, com a resultat d’una evolució diametralment oposada per la ramaderia i l’agricultura. Les campanyes van estar marcades per la sequera i, a més, la producció agrícola va caure un 8,85%. Al contrari, capitanejada per la històrica evolució del porcí, la producció ramadera va repuntar un 16,32%. Així, la producció final agrària, que té en compte les dos branques, va tancar l’exercici amb un creixement del 7,79%, segons les dades fetes públiques ahir pel departament d’Acció Climàtica.

D’aquesta forma, la renda agrària, és a dir, el valor generat per l’activitat de producció agrària que mesura la remuneració de tots els factors de producció (terra, capital i treball), es va situar a Catalunya en 1.675,8 milions d’euros el 2023, la qual cosa representa un augment del 14,79% en termes de renda agrària real, és a dir, restant l’efecte produït per la variació de preus (inflació). En el cas de la renda nominal (a preus corrents i no deflactada), assoleix els 2.091,3 milions. La conselleria apunta que, malgrat el creixement del 2023, la renda agrària catalana se situa a nivells de fa set anys.El càlcul de la renda agrària es basa en la producció final agrària que és la producció en volum pel preu que ha percebut el pagès. I les dades provisionals assenyalen que la producció final agrària (PFA) l’any 2023 va ser de 6.510,49 milions d’euros. Així, en percentatge, les produccions ramaderes van suposar un 70,31 per cent i les agrícoles un 28,03% de la PFA. Es veu molt clar el pes que té la ramaderia en el sector agrari a Catalunya i més l’any passat en el qual la producció agrícola es va veure molt limitada per la sequera.La fruita i el porcí lideren la producció agrària catalana, la qual cosa explica que el 2023 pugi la renda malgrat ser un any que l’agricultura de secà va patir de forma més greu la sequera però també la de regadiu amb el tancament del canal principal del canal d’Urgell o les fortes restriccions en els regadius de la Muga, el Ter, i els pantans de Margalef, Guiamets, i Riudecanyes.

La Generalitat estima un menor cost energètic i de fertilitzants

Acció Climàtica apunta que els consums intermedis (costos) es van mantenir estables el 2023 (+0,13%) pel descens del -2,51% en els preus, mentre que els volums consumits van créixer el +2,71%. El principal indicador implicat en els consums intermedis serien aliments per al bestiar, que representa un 73,13% del total. Es van incrementar els serveis d’intermediació financera (+82,66%), fitosanitaris (+7,55%), fertilitzants (+3,91%), serveis agrícoles (+3,29%) i el consum d’aliments pel bestiar (+2,77%). Els inputs amb baixades més importants de preus van ser l’energia, carburants i lubricants (-22,57%), fertilitzants (-19,05%) i l’alimentació del bestiar (-2,13%). Van pujar especialment el manteniment de material (+11,26%) i les llavors (+10,07%).