La tempesta va danyar una de cada 20 ha de préssec, nectarina i pera de Lleida

La tempesta que va escombrar dissabte bona part del Baix Segre fins a l'Horta de Lleida va provocar danys en un total de 1.410 hectàrees de pereres i de finques de fruita de pinyol. Aquesta xifra representa pèrdues en una de cada vint hectàrees dedicades a aquestes produccions a la província. El sector reclama ajuts per posar xarxes antipedra.

La conselleria d’Acció Climàtica estima que la tempesta que va entrar dissabte procedent d’Aragó i va escombrar des del Baix Segre fins a l’Horta de Lleida ha causat danys en un total de 1.410 hectàrees de finques de pereres, presseguers i nectariners. Tenint en compte que Lleida dedica 25.050 hectàrees a aquests cultius, estem parlant que les pèrdues de producció afecten una de cada vint hectàrees.

En concret, la conselleria situa la superfície més gran danyada a l’Horta de Lleida (partides de Butsènit, la Caparrella, Torres de Sanui i fins a Vallcalent), amb 460 hectàrees en les quals s’ha vist arruïnada entre el 60 i el 80% de la fruita. Tanmateix, els danys més importants, d’entre el 70 i el 100% de la collita es donen a Soses (22 hectàrees), Torres de Segre (320 ha), Alcarràs (230 ha) i Sudanell (120 ha). L’informe es completa amb Aitona, població amb pèrdues del 40 al 70% de la fruita en finques que ocupen 60 hectàrees.

El balanç oficial especifica que tempesta acompanyada de granís va afectar principalment la zona mitjana del sud de la comarca del Segrià. Les fortes ratxes de vent i gran quantitat d’aigua caiguda en poc temps, fins a 40 litres en alguns llocs, i uns 20 litres a la comarca en general, va provocar danys en estructures agràries, amb arbres partits i inundació de camps. La calamarsada es va centrar principalment a la zona al voltant del riu Segre, als municipis citats, on es concentra el cultiu de pera i fruita de pinyol d’aquestes poblacions.El granís va ser intens amb una mida d’entre 0,5 i 1 centímetres en general, segons la conselleria. Com va publicar SEGRE ahir, agricultors afectats van explicar que en alguns moments va arribar a caure pedra de la mida d’ous de guatlla.Els danys de la calamarsa se sumen als provocats per les intenses ràfegues de vent de la nit de divendres a dissabte, que també van fer caure fruits a terra, principalment de pera, amb més afectació en les varietats en recol·lecció o a punt de recollir, com la llimonera, conclou l’informe.

Instal·lar malles antipedra pot costar de 25.000 a 35.000 € en cada hectàrea

El sistema més fectiu per defensar les produccions de fruita de les tempestes de és la instal·lació de malles antipedra, però el problema per als agricultors és elevat cost. L’enginyer tècnic agrícola i productor de fruita Francesc Xavier Miarnau explica que la instal·lació pot tenir un cost d’entre 25.000 i 35.000 euros, en funció de les característiques de la finca i els materials triats. El preu més econòmic es refereix a la utilització de pals de formigó, mentre que l’opció de decantar-se per fusta és més costosa. El desemborsament també si es tracta d’una finca uniforme i rectangular, per exemple, davant una altra amb límits irregulars.agranísel seu diversaL’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, va visitar ahir les partides de Butsènit i Rufea de la capital del Segrià per conèixer de primera mà els estralls causats per la tempesta de dissabte. Demanarà reduccions de mòduls de l’IRPF per als agricultors afectats. Va anunciar que l pròxim ple, amb la resta dels grups municipals, tramitarà una declaració institucional per reclamar ajuts per a les centrals fructícoles i mostrar el suport a tot el sector agrari.Per la seua part, el subdelegat del Govern, José Crespín, va visitar finques Torres de Segre i es va coordinar amb la direcció territorial d’Agroseguro, que “espera rebre la comunicació de sinistres per part delsafectats per començar a organitzar el calendari de peritatges com més aviat millor”.ed’acuerdoencamperolsSegons Agroseguro, “la contractació d’assegurances agràries al sector fructícola de les Terres de Lleida continua sent molt alta i s’han repetit les xifres de contractació de les últimes campanyes”.