Es compleixen deu anys del tancament de Moscou a la fruita europea

El Govern rus va tancar fa una dècada el seu mercat a productes alimentaris europeus i va colpejar de ple la fructicultura de Lleida. En aquesta dècada ha patit un important retrocés en superfície. Avui hi ha 7.938 hectàrees menys de presseguers, nectariners, pomeres i pereres. Malgrat això continua sent líder no només a l'Estat sinó a la UE.

Fa pràcticament una dècada, el Govern de Vladímir Putin va imposar un veto a productes agroalimentaris europeus que va representar un cop especialment dur per al sector fructícola. El 7 d’agost del 2014, Moscou va prendre aquesta represàlia a les mesures adoptades per la Unió Europea després d’ocupació de Crimea. En un tres i no res, es van paralitzar desenes de camions que anaven cap a Rússia i les cambres es col·lapsaven amb préssecs, paraguaians i nectarines sense destinació. Lleida perdia un mercat que absorbia aleshores 50 milions de quilos i representava una facturació que, depenent de les campanyes i els preus, podia representar 56 milions d’euros. El cop va arruïnar una campanya fins aleshores fluida, obligant el sector a buscar sortides no només per a aquelles setmanes sinó per al futur.

En aquesta dècada, el mapa de la fructicultura de Lleida ha registrat canvis importants. En alguns casos es podrien atribuir als efectes del veto rus, amb pagesos que van optar per llançar la tovallola o per concretar la seua jubilació. Però no tot s’explica per la decisió de Putin.En aquesta dècada, Lleida ha perdut 7.938 hectàrees destinades a la producció de préssecs (redons o plans), nectarines, pomes i peres. Representa un retrocés del 18,57%, al passar de 42.747 a 34.809, com mostren els gràfics adjunts. La gran damnificada ha estat la fruita de pinyol, amb un retrocés del 23,26 per cent, fins a quedar-se en 17.181 hectàrees des de 22.390. Són 1.345 menys de nectarines i 3.864 de préssecs. La varietat reina en el primer dels casos continua sent la big top, mentre que en el cas del préssec és el paraguaià (general), amb 1.175, segons les dades facilitades per la conselleria d’Acció Climàtica.

En fruita de llavor, es passa de 20.357 a 17.628 hectàrees, un mapa que minva en 2.729, o el que és el mateix, un 13,40 per cent. La poma és la que perd menys terreny, 614 hectàrees, i es queda en 8.709. La golden continua sent la número u de lluny. La golden reiners ocupa 1.745 hectàrees, amb una clara tendència a l’alça. Per la seua banda, la golden delicious retrocedeix en superfície però en representa 790.En pereres, les explotacions de Lleida han passat en aquesta dècada d’11.034 a 8.919 hectàrees, la qual cosa representa una minva de 2.115. 

En aquest cas, bona part de la caiguda cal atribuir-la a la decisió de la UE de prohibir un producte utilitzat per al control i creixement de les pereres de blanquilla, la qual cosa multiplica les dificultats del seu cultiu. Des del 2014 a l’actualitat, els pagesos de Lleida han passat de treballar blanquilla en 1.276 hectàrees a quedar-se en 562. La líder indiscutible és la conference, amb 3.841 hectàrees, seguida de la llimonera (1.312) i la williams (1.086).

Situació estable

El secretari d’Alimentació de la conselleria d’Acció Climàtica, Carmel Mòdol, destaca que el salt més gran es registra en la fruita de pinyol, aquella que té una curta conservació en fred. En el balanç es deixa sentir, recorda, el pla d’arrancada del 2017, amb el qual es buscava donar una oportunitat als pagesos per a la renovació o futur digne. Ara, considera que la situació està estabilitzada i destaca que “som una potència” en producció i qualitat. Advoca per la transparència, en la qual situa els estudis de costos de producció, en el marc de la llei de la cadena alimentària per defensar al sector. 

L’objectiu és clar: “Al pagès li ha d’arribar una liquidació justa o ens quedarem sense agricultors i ningú no estarà servit”, afirma Mòdol amb referència als mercats i al consumidor final. I deixa clar que una part dels abandons són el reflex d’una incomprensió del món urbà sobre el rural, una cosa que es vol superar, entre altres mecanismes, amb el pla estratègic d’alimentació de Catalunya.Mòdol afirma que malgrat el retrocés d’hectàrees de fruiters, no es perd superfície de cultiu. Són finques de regadiu preuades i es reconverteixen en altres fruites, com cirerers o albercoquers, o de fruita seca, amb el lideratge de l’ametller, o les oliveres. També es donen casos, indica, de pagesos que opten per cultius extensius, des del panís a l’alfals.