Pèrdues de 350 a 500 euros per hectàrea en els cereals de Lleida

Cap campanya cerealística és homogènia al territori, perquè la producció depèn de múltiples factors, però aquest any la gran disparitat de rendiments és un factor especialment determinant en uns resultats que s’anuncien pèssims. El responsable de cultius herbacis d’Unió de Pagesos, Santi Caudevila, afirma que la majoria dels productors tindran pèrdues que oscil·laran entre els 350 i 500 euros per hectàrea. Només una part podrà cobrir costos o aconseguir beneficis mínims de cent euros per hectàrea. Tot plegat per una combinació d’increment dels costos de producció, de les llavors als adobs passant pels fitosanitaris, amb els preus a la baixa pressionats per les importacions.

Segons les seues estimacions, els cerealistes amb finques en secà amb prou feines tindran producció, la qual cosa representa unes pèrdues de 350 a 400 euros per hectàrea. Però el regadiu no ha estat aquest any una assegurança de producció. A les zones que van registrar problemes amb les gelades primaverals, es poden enfrontar a números rojos de 500 euros per hectàrea en el conjunt del cicle, explica Caudevila. Es refereix així al balanç conjunt del cereal d’hivern amb una segona collita de panís. 

De fet, adverteix que la collita del panís “no pinta bé per un conjunt de factors. Les altes temperatures han perjudicat la pol·linització, però a més tenim la sobra dels preus”, amb referència a unes cotitzacions molt per sota de les aspiracions de la producció. Només zones amb regadiu però sense problemes de gelades “cobriran costos o guanyaran en el millor dels caos cent euros per hectàrea”. Tem que els preus puguin situar-se uns cent euros per tona per sota de l’any passat. La demanda ha baixat per la reducció de caps de bestiar, en especial el boví, però també el porcí. Així mateix, destaca la pressió de les importacions de grans països productors com els EUA, l’Argentina, el Brasil o Ucraïna.

En aquest context i amb la “pressió de la burocràcia, cada vegada hi ha menys agricultors, perquè està clar que la situació no es pot suportar”. Caudevila posa com a exemple, en aquest sentit, el fet que l’Administració reclami en ple agost justificacions de cultius que ja estan segats, diu. “Ens tirem tres dies fent fotos d’una cosa que haurien de saber que no és a la finca. Sembla que es tracta de reclamacions que tinguin per objectiu poder eliminar ajuts de la PAC”, es lamenta el dirigent d’UP.