El grup Tomàs Cusiné reclama a la Generalitat la connexió amb el reg per salvar Garrigues

La sequera està passant una dura factura a l’agricultura de les zones de les Garrigues que no disposen de reg, des de l’ametller a les oliveres passant per les vinyes. Tomàs Cusiné, el propietari del grup cellerer del mateix nom, apressa a la Generalitat la connexió amb el canal Segarra-Garrigues per salvar no només les vinyes, adverteix, sinó l’activitat agrícola, l’economia i l’entramat social de la zona, de poblacions com el Vilosell o la Pobla de Cérvoles. 

De fet, ben aviat, al mes de setembre, està previst que la Comunitat de Regants del Vilosell faci una petició formal a la Generalitat en aquest sentit. Cusiné afirma que la situació amb la falta de precipitacions i anys de sequera és “simplement un drama, una catàstrofe total” que s’ha d’afrontar. Explica que és clau poder aconseguir que una canonada del canal Segarra-Garrigues arribi fins al Vilosell per poder garantir les produccions. Seria una infraestructura amb uns deu quilòmetres de canonada. Després, per arribar a la Pobla de Cérvoles seria necessària una canonada addicional d’uns 4 a 5 quilòmetres i un sistema de bombatge per poder portar l’aigua. “Tenim concessions, tenim instal·lacions, fins i tot una bomba preparada, però ens falta l’aigua”, explica Cusiné.

La greu situació generada per la sequera es traduirà en les seues 85 hectàrees de vinyes veremar a penes un 15% del que podria considerar-se el potencial productiu en condicions normals. El seu, adverteix, no és un cas particular, “ens toca a tots els cellers de secà, però també els que tenen finques d’oliveres o ametllers. L’aigua és clau per al futur de l’economia i la societat de la zona”, alerta. “Sense aigua, moltes empreses poden acabar desapareixent en cinc anys”, assegura.En els últims tres anys calcula que la falta de precipitacions ha suposat una mortalitat del 20% de les vinyes, en especial de les més velles, amb uns danys que, adverteix, són acumulatius. El subsol està molt sec i els ceps de més edat no disposen de prou aliment per poder garantir-ne la subsistència. En aquest context, el grup Tomàs Cusiné està comprant raïm a la zona de la Denominació d’Origen Costers del Segre per fer front a les necessitats de producció dels seus cellers. “Sempre estem buscant i garantint la qualitat i intentant que la màquina no pari”, apunta amb referència a l’activitat empresarial.

Quaranta anys de veremes que en aquesta ocasió comença aviat

La verema en la qual es troba immers el grup Tomàs Cusiné és la número quaranta. En aquesta ocasió, i a causa de les altes temperatures d’aquest any, ha començat amb antelació respecte al que pot considerar-se normal i està previst que pugui acabar amb les últimes varietats de raïm a començaments del mes d’octubre, cap al dia 10, segons les estimacions del seu propietari.La qualitat del poc raïm que s’està veremant, de l’ordre d’un 15% del seu potencial en condicions òptimes, és molt bona. La falta de precipitacions penalitza el volum de producció, però alhora es tradueix en absència de problemes sanitaris en les vinyes, com pot ser el cas del míldiu.El problema de l’enfonsament de la producció de les vinyes per la sequera no és únicament de la zona de Lleida, sinó que aquest fet es repeteix a les zones del Priorat o la Terra Alta per poder alguns exemples.