LLEIDA/MADRID
El sector de la fruita de Lleida apressa Moncloa a tenir les mateixes armes que la competència
El sector reclama autoritzacions especials per utilitzar certs productes en els cultius, com tenen França, Itàlia o Portugal. Per no enfrontar-se a competició deslleial
El sector de la fruita de Lleida reclama al ministeri d’Agricultura poder comptar amb les mateixes armes que la competència a l’hora de produir i no haver d’enfrontar-se a una competició deslleial amb altres països, com poden ser França, Itàlia o Portugal. Així ho van explicar ahir el director de la patronal fructícola catalana Afrucat, Manel Simon, i el líder d’Asaja a Lleida, Pere Roqué, després d’una reunió del sector de tot l’Estat amb el ministeri d’Agricultura per analitzar la marxa de la campanya. Van advertir que la Unió Europea està vetant matèries actives de lluita contra plagues sense que existeixin alternatives. Una política que pot fer inviables cultius, va afirmar Simon, mentre que es podria donar la paradoxa que s’arribés a importar fruita de països que sí que les utilitzen als seus camps.
Així mateix, va posar sobre la taula un cas concret, el de l’1-MCP, una molècula que s’utilitza com a regulador del creixement o maduració per poder fer-lo més lent. Ja està aprovat per a usar-lo a les cambres de conservació en fred. Simon va indicar que, a més, s’ha provat amb èxit en camps de fruiters, en concret en pomeres. Permet ampliar el període de recol·lecció d’una finca, sense la urgència de necessitar concentrar el treball dels temporers en unes quantes dates. “Si has de collir en dos setmanes per evitar la maduració excessiva, podries fer-ho en un mes. És molt important en moments en els quals tenim problemes per trobar treballadors”, va afegir. També va afirmar que és un producte innocu i que les autoritats a França, Itàlia i Portugal han donat autoritzacions excepcionals per utilitzar-lo. Tanmateix, el ministeri espanyol ho ha denegat. Per això mateix, Simon i Roqué es queixen que el sector local s’enfronta a una competència deslleial, perquè en altres països europeus poden afrontar la recol·lecció amb menys costos.
Augmenten les vendes en altres països de fruita de pinyol tant en volum com en facturació
També se sol·licita poder fer servir un producte que està autoritzat utilitzar en finques de tarongers, per parar els problemes generats en explotacions de fruita de pinyol per trips.
La producció de fruita de pinyol (préssec, paraguaià, nectarina, albercoc, cirera i pruna) supera a Espanya els 1,8 milions de tones, un 3% més que la campanya anterior i del 9% respecte a la mitjana de les últimes cinc temporades (2019-2023), segons dades del ministeri d’Agricultura, que ahir va analitzar la campanya amb el sector a Madrid.
Contrasta amb la reducció de collita de pera d’un 12%, que explica que és especialment significativa a Catalunya (-37% de pera respecte a la mitjana i a la campanya anterior) i, en particular, a Lleida, on els fruiters acusen en aquesta campanya l’estrès hídric de la sequera de l’any passat. En poma, preveu que Espanya augmenti la producció un 5%, fins a arribar a 555.280 tones, mentre que la pera es quedaria en 252.500.Fins al juliol, els operadors del conjunt de l’Estat han exportat més de 550.000 tones de fruita de pinyol, la qual cosa suposa un 13,3% més que l’any passat i un 3,7% per sobre de la mitjana de les últimes cinc campanyes. El valor dels enviaments ha superat fins al juliol els 963 milions d’euros, un 8,7 per cent més que la campanya passada i un 17,8 per cent per sobre de la mitjana del període 2019/2023.
Respecte a les previsions per a la campanya de fruita de llavor (poma i pera) que ha començat les últimes setmanes, va destacar que Espanya, que és un importador net d’ambdós fruites, va millorar ja a l’anterior campanya el seu balanç comercial, amb un augment de les sortides i un descens de les entrades procedents d’altres països. A més, les primeres estimacions apunten que la producció total de fruita de llavor rondarà les 807.807 tones, un 1% menys que la campanya anterior i un 8% per sota de la mitjana de les últimes cinc temporades.