Front comú per reforçar el lideratge agroalimentari de Lleida i Catalunya

Un front comú d'administracions, altres institucions i representants del sector i de la ciutadania per reforçar el lideratge de Lleida i Catalunya al sector agroalimentari, innovant i adaptant-se als reptes de la pròxima dècada. Aquesta va ser la proposta del conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, en la inauguració de la Fira de Sant Miquel.

El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, va proposar ahir en la inauguració de l’edició número setanta de la Fira de Sant Miquel un front comú d’administracions, institucions, sector i ciutadans per defensar el lideratge del sector de l’agroalimentació de Catalunya. “Volem estar presents a Brussel·les, on es prenen les decisions, coordinar-nos i anar tots a l’una. Lleida i Catalunya han de ser la punta de llança de la nova cultura agroalimentària, ho tenim tot per innovar i adaptar-nos als reptes dels pròxims deu anys. Catalunya ha de ser capaç de liderar les noves solucions tecnològiques i de competitivitat i això no ho podrem fer si no anem tots a l’una, administracions, empreses, Fira, sector, organitzacions i fer una política de país”, va afirmar.

A més a més, Ordeig va reclamar “el suport de la societat catalana al sector agroalimentari, que és el primer de l’economia catalana”, i va subratllar que “amb la bioeconomia s’obren noves perspectives que no podem desaprofitar”. Per això, va anunciar que “destinarem els recursos necessaris i els demanarem a l’Estat i a Brussel·les, perquè Catalunya pugui tenir la infraestructura, els equipaments, la formació i els centres d’investigació necessaris per poder liderar el canvi”.Ordeig també va apostar per “tenir molt clar l’objectiu de l’administració, que és ajudar els agricultors i ramaders”, per a la qual cosa va invocar la “vocació de servei públic”, i va afegir que vol millorar l’eficiència “simplificant la burocràcia” per al sector. “El sector està creixent, però té grans desigualtats en la cadena de valor i no podem perdre agricultors perquè perdem capacitat productiva”, va recalcar.

Així mateix, va dir que la seua proposta d’obligar que les administracions hagin d’arribar almenys al cinquanta per cent de les seues compres públiques d’aliments de proximitat encara no té calendari, però va defensar que “no té sentit que tenint productes d’aquí es portin de l’altra punta del món perquè la petjada ecològica és molt més gran”. De fet, veu una “contradicció” que el seu mateix departament tingui dificultats per comprar productes de proximitat.Així mateix, va avançar que demanarà al ministre d’Agricultura, Luis Planas, que avui visitarà el certamen, “la modernització del canal d’Urgell i treballar conjuntament per resoldre “temes que garanteixin la competitivitat del territori”.

Per la seua part, l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, va afirmar que “hem d’avançar de la mà de tots” i va incidir que “estem més que mai decidits a impulsar la Fira per impulsar Lleida com un veritable hub agroalimentari i ser referents de la concentració de la comunitat d’alta capacitat innovadora”. Per a això, considera clau, entre altres qüestions, millorar les comunicacions ferroviàries amb un sistema de Rodalies, assegurar les connexions internacionals i la connectivitat de l’aeroport d’Alguaire per via fèrria amb la ciutat i els polígons industrials. Així mateix, va defensar també la importància de les exportacions de productes de Lleida i “una aposta decidida de país pel sector agroalimentari”.

El president de la Diputació, Joan Talarn, va assegurar durant la inauguració del certamen que “si la Catalunya rural s’empobreix, serà el país sencer el que estarà en risc”. Per això, va instar la Generalitat a augmentar la seua aposta per Lleida i el seu territori, igual com havia fet minuts abans el president de la Cambra de Comerç, Jaume Saltó. “Necessitem que el Govern faci coses per Lleida. Sempre hem estat els més perjudicats”, va indicar Saltó. Així, també va advocar per la innovació i tirar endavant el polígon de Torreblanca i infraestructures ferroviàries per transportar productes de forma sostenible. “No podem continuar movent cent camions de pinso al dia cap al port de Tarragona”, va apuntar.