Lleida perd més de 2.760 explotacions agrícoles i ramaderes en els últims 5 anys

El camp travessa una greu crisi que s’ha vist agreujada en els últims anys per l’escalada dels costos de producció, l’elevada inflació, l’aplicació de les noves exigències verdes de la nova Política Agrària Comuna (PAC) i l’extrema sequera, entre altres, que fan que cada vegada sigui més necessari que les explotacions agrícoles tinguin una dimensió més gran perquè puguin ser competitives i resistir els problemes del mercat. A la pràctica, això es tradueix en un constant descens del nombre d’explotacions agrícoles i ramaderes que segueixen en funcionament a la demarcació de Lleida.

Durant l’últim lustre, les existents a les comarques lleidatanes han caigut en 2.766, passant de les 20.685 comptabilitzades l’any 2019, a les 17.919 registrades actualment. Així consta en les dades d’explotacions de Catalunya que la conselleria d’Agricultura de la Generalitat va fer públiques ahir.

El gruix d’aquestes explotacions es troba en mans d’homes, gairebé el 60% del total (10.612), el pes dels quals duplica de llarg les que lideren dones (4.542). Les 2.765 restants corresponen a explotacions el titular de les quals és una persona jurídica. En aquests últims cinc anys, les explotacions en mans d’empreses són les úniques que s’han incrementat, tot i que lleument, ja que el 2019 n’hi havia de comptabilitzades només 2.644 a nom d’una persona jurídica. L’anàlisi territorial situa el Segrià com a líder tant de Lleida com del conjunt de Catalunya en nombre d’explotacions agrícoles (4.736), seguida de la Noguera (3.044), les Garrigues (2.413), el Pla d’Urgell (1.986), l’Urgell (1.906) i la Segarra (1.475). Agricultura xifra en 718 les del Jussà, seguides de les 656 del Solsonès, les 373 de l’Alt Urgell, les 256 de la Cerdanya i les 224 del Sobirà. Finalment, n’hi ha 79 a l’Alta Ribagorça, 57 a la Val d’Aran.

La Generalitat obre les dades recopilades a partir de la DUN

La conselleria d’Agricultura ha publicat les dades d’explotacions agrícoles de Catalunya. Es tracta de la informació que agricultors i ramaders han inclòs en la Declaració Agrària DUN 2024, i serveixen per caracteritzar les explotacions que reben ajuts de la Política Agrària Comuna PAC. Les dades es poden fer servir per fer estudis de distribució de cultius, de previsió de collita o de necessitats d’aigua, entre d’altres.

Satisfacció entre les entitats agràries amb els ajuts per sequera

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) van valorar positivament el paquet de 70,8 milions d’euros en ajuts a explotacions agràries afectades per la sequera que va aprovar ahir la primera Taula Agrària presidida pel conseller Òscar Ordeig. En la reunió es van pactar les condicions per accedir a aquests ajuts, que es preveu fer efectius abans del 2025. Es va acordar pagar 800 €/hectàrea per als fruiters de les zones d’embassaments sense aigua per regar, 450 euros/ha per a la vinya, 276 euros/ha en el cas de l’avellaner, 240 euros/ha per a l’olivera, 130 euros/ha per als cultius herbacis i 100 euros/ha per la resta de fruita seca. Així mateix, es va acordar pagar el 5 de desembre el 90% dels ajuts directes de la PAC. JARC, tanmateix, demana incrementar l’import dels ajuts en un 40% als joves i un 20% als agricultors professionals.