Els pagesos avisen que un any després estan "igual o pitjor"

Milers de pagesos i ramaders van iniciar fa un any unes mobilitzacions històriques amb talls de carreteres arreu del país i una marxa lenta fins a Barcelona que va aplegar 2.000 tractors al centre de la capital. En un moment en què hi havia protestes a tota Europa en contra de les polítiques agrícoles europees, a Catalunya el moviment va sorgir espontàniament a través de WhatsApp i va obtenir una resposta massiva. D'aquells talls en va néixer Revolta Pagesa i, després, el Gremi de la Pagesia, un nou interlocutor en un sector marcat per l'hegemonia d'Unió Pagesos. Però alguns dels promotors de les primeres protestes avisen que un any després estan "igual o pitjor" i ja ressonen les veus que criden a tornar a l'acció.

En Toni Martínez és el pagès de l'Horta de Lleida que va començar la crida de protestes per WhatsApp. Martínez explica a l'ACN que hi ha més negociacions però els avenços són pocs i continuen amb problemes com la burocràcia, els preus i ara noves amenaces com l'acord de la UE amb el Mercosur. Per això, està convençut que hi haurà noves protestes aviat i diu que no dubtaria a tornar a tallar l'autovia si convingués.

Un any després del 6F, Toni Martínez admet que no s'esperava una "resposta tant massiva" però també reconeix que després del viatge en tractor a Barcelona i de mantenir una reunió amb el Govern, al final no va resultar com s'esperaven: el sector continua patint igualment, amb pèrdues, i tot i que es mantenen les negociacions amb el Govern, Martínez no hi veu futur.

Un nou moviment agrari

Martínez recorda que la iniciativa de les protestes va sorgir de "gent de baix" que no estava a dins de cap organització agrària, "sens cap afany de lucre ni res". Ell recela de la formalització, al final, del Gremi de la Pagesia Catalana, que neix de Revolta Pagesa, i no sap si els portarà enlloc perquè ja n'hi ha de sindicats i el que cal és "lluitar des de baix". Per això, aposta perquè els grans sindicats treballin units i lluitin per la mateixa causa.

Actualment, al Gremi de la Pagesia Catalana, constituït a finals de setembre de l'any passat, hi ha 1.400 agremiats i van fer aquest pas per tenir interlocució directa amb les administracions. "Creiem que el gremi ha de ser un lobby que pugui ser la patronal dels pagesos i ramaders", destaca a l'ACN Eduard Escolà, representant del Gremi al Camp de Tarragona.

El moviment ha estat encapçalat per una nova generació de pagesos i ramaders, preocupats també per la manca de relleu. Com a entitat, tal com ja van apuntar quan es mantenien a peu de carretera, segueixen rebutjant rebre ajuts de les administracions per finançar-se. Ara, però, exigeixen poder prendre part en les diferents taules sectorials i organismes de representació del sector sense voler fer "la competència" a altres organitzacions ja establertes.

El coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Cavall, recorda que en les mobilitzacions del sector de l'any passat s'hi van unir "una sèrie de conjuntures" com les eleccions al Parlament Europeu, una major exigència de burocràcia o les "primeres retallades" de la nova PAC, així com una forta sequera per la qual es requerien ajuts. "Hi va haver molts inputs perquè la gent sortís", destaca.

Preguntat per l'aparició de nous actors en el món agrari com el Gremi de la Pagesia, Cavall diu que UP és "el sindicat majoritari" i té vocació de seguir-ho sent, però que assumirà com a demòcrata qualsevol canvi que decideixin els pagesos a les urnes. "Benvinguts siguin els que vulgui treballar pel sector, però han de passar per les urnes, i això no és fàcil, perquè vol dir que has de treballar", avisa. Així mateix, el coordinador nacional d'Unió de Pagesos remarca que al sector es valora "que s'aconsegueixin resultats".

Pocs resultats

Un any després de les mobilitzacions, diversos municipis han vist en els últims dies com els cartells d'entrada i sortida a les carreteres estaven de cap per avall, en una acció simbòlica rere la qual hi ha, precisament, els promotors d'aquells talls del 6-F. El membre del Gremi de la Pagesia a les comarques gironines, Jordi Ginabreda, admet a l'ACN que el sector "continua molt molest". Segons ell, l'acció dels cartells "és l'inici" perquè ja s'estan organitzant de nou. "Potser necessitem una mica més de temps per mobilitzar-nos, però donem el senyal que la pagesia no està contenta. Això és un missatge que seguim amb l'aigua al coll", destaca.

El coordinador a la Catalunya Central, Jaume Prat, també diu que a les assemblees copsen molt descontentament. "Calia donar un vot de confiança al Govern però no hi ha els resultats que voldríem", explica, sense voler descartar, tampoc, tornar a sortir al carrer. Prat creu que si les explotacions fossin viables no hi hauria cap problema de relleu generacional i lamenta que la burocràcia és un dels punts que encara avui més els afecten. "Hi dediquem molt esforç i, mentre fem això, no podem fer una altra cosa", lamenta. Tot i admetre que hi ha hagut alguns avenços, Guillem Solà, portaveu del Gremi a Osona, lamenta que hi ha "pocs punts tangibles" i reclama "fets reals i no firmar tants compromisos".

Agustí Garcia, president de la Cooperativa Agrícola del Prat de Llobregat, que com molts altres companys es va concentrar amb el seu tractor a les portes de Mercabarna, destaca que sí que han notat una reducció de "l'assetjament" que patien amb el tema de la burocràcia. "Nosaltres ho continuem tenint tot al dia, però la pressió amb el tema de la paperassa s'ha relaxat. Ens estan deixant treballar que és el que volem els pagesos", afegeix Garcia.

En plena onada de protestes, el Govern de Pere Aragonès va prometre l'arribada de la finestreta única entre març i abril de l'any passat, però encara no s'ha implementat. Des del Gremi aposten perquè es faci a través d'oficines comarcals. Escolà diu que els avenços han estat "poc palesos" i avisa que necessiten "resultats immediats". També lamenta que es passen "jornades setmanals" fent tràmits administratius.

Des d'Unió de Pagesos, Cavall admet que resoldre els problemes amb la burocràcia és "un tema pendent" però demana ser realista. "No podem dir a la pagesia que aconseguirem que demà passat la treguin tota, això és mentida, i per tant hem d'anar pas a pas", assegura Cavall, que creu que cal seguir treballant i exigint a les administracions respostes als diversos reptes del sector. "Hem de continuar pressionant, però el més important és no només sortir quan plou, sinó sortir tot l'any, quan faci falta, i treballar tot l'any", remarca, assenyalant que això "només ho fan entitats" com Unió de Pagesos.

La irrupció del Gremi, assegura el president de l'organització en l'àmbit nacional, el pagès ampostí Joan Regolf, va aconseguir arrencar alguns compromisos de l'anterior Govern i seguir negociant amb l'actual. "Fins fa un any l'administració ens prenia com una broma. Sortíem al carrer, no teníem reunions profitoses i amb acords forts. Per això vam aguantar tant", ha apuntat.

Però aquests acords, malgrat considerar-los positius, avancen amb gran dificultat i la seva concreció efectiva s'està dilatant, tot i la urgència. "Algunes propostes han tirat endavant. Però algunes es troben paralitzades, sense tirar endavant, i la pressió burocràtica no s'atura", ha lamentat el president del Gremi. Cita els exemples de les mesures per fer front a la plaga de conills, especialment a la zona de la plana de Lleida. També la concreció d'un pla hidrològic en l'àmbit català que permeti garantir recursos hídrics per a la pagesia, que encara segueix al calaix.

Els problemes de sempre i noves amenaces

A banda de "l'excés" de burocràcia, els pagesos també critiquen els robatoris al camp i a les granges, els danys de la fauna salvatge i la cinegètica, els efectes de la sequera, l'acord comercial de la Unió Europea amb els països del Mercosur o l'entrada de productes que no tenen els controls que tenen els locals. De fet, aquesta és una de les reivindicacions que més preocupen als pagesos del Baix Llobregat, que denuncien que els productes forans que es venen a Mercabarna haurien de passar els mateixos controls que els seus.

Aquí, Garcia lamenta que encara hi ha molts distribuïdors del mercat majorista que venen producte sense tenir la traçabilitat corresponent i a un preu inferior a la mitjana. A tall d'exemple, assenyala que amb les primeres taronges nacionals a les parades encara se'n portaven d'Egipte, el mateix que passa amb els tomàquets del Marroc, que arriben sense cap control, quan a la costa i Almeria estan en plena temporada.

Un dels últims clams del sector és contra l'acord amb Mercosur, pel lliure comerç entre la Unió Europea i Argentina, Uruguai, Brasil i Paraguai. "Els nostres dirigents polítics defensen l'Agenda 2030 i a la vegada estan defensant l'acord de Mercosur", apunta Escolà, tot recordant que es tracta de "pols oposats". Segons diu, el producte agroalimentari de Sud-Amèrica arriba a la UE "amb poques garanties sanitàries i de traçabilitat" respecte els aliments que es produeixen a Europa. "Tenim molt clar que abans d'arribar a tractats i que la pagesia sigui moneda de canvi volem acords que no ens perjudiquin. No ens poden posar pel mig dins dels tractats per arribar a acords. No podem competir amb països tercers com estan els costos avui en dia. Són països amb una mà d'obra molt barata i aquí tenim uns impostos, una seguretat social i hem de complir unes normatives que cada dia ens exigeixen més", rebla Regoldf.

Robatoris i sequera

En clau territorial, els robatoris al camp i de bestiar, tal com va constatar recentment l'ACN, continuen sent un dels principals maldecaps del Gremi. "Necessitem que en l'entorn rural, en general, tinguem una major seguretat amb les nostres explotacions i magatzems", reclama Escolà, tot recordant que alguns ramaders s'han quedat sense bestiar, per casos de robatoris, i han hagut de plegar. Regolf, per exemple, ha acudit ja diversos cops al jutjat d'Amposta les últimes setmanes per denunciar robatoris i danys als seus camps de carxoferes del delta de l'Ebre. Es declara impotent davant les mesures per limitar la recurrència del fenomen.

En el cas de les Terres de l'Ebre, afegeix, la caiguda dels preus de l'oli, malgrat una collita de mínims històrics com a conseqüència també de la dana, o els baixos preus que pateixen també els citricultors per les importacions massives de països com Egipte són objecte de preocupació.

Al capdamunt, però, la sequera continua erigint-se com la gran amenaça a curt, mig i llarg termini. Els pagesos valoren positivament que part del sector s'ha pogut beneficiar dels ajuts, però asseguren que no s'ha arribat a tots els afectats. Reclamen accelerar les infraestructures necessàries perquè el rec de suport pels cultius llenyosos sigui una realitat. Per exemple, fer realitat el projecte d'aigua regenerada per al rec de la depuradora de Reus.

A comarques gironines, Jordi Ginabreda recorda que l'any passat la sequera i les mesures de restricció van ser "la gota que va fer vessar el got". La situació, avisa, segueix sent "dramàtica" a l'Alt Empordà, especialment aquelles zones que s'han d'abastir del pantà Darnius-Boadella. De fet, des de fa uns dies tot el sistema Fluvià-Muga torna a estar en situació d'emergència, fet que obliga a restringir el consum d'aigua en aquesta zona. Tot plegat, a l'espera dels nous cinc pous de Peralada que s'han de connectar i han d'ajudar als pagesos d'aquesta zona de l'Empordà.

Poc suport dels consumidors

Malgrat que perceben una major suport de la societat a la pagesia, els pagesos encara troben a faltar que els consumidors apostin decididament pel producte local i de qualitat tot i que sigui una mica més car. "Tothom s'omple la boca amb el quilòmetre zero i el producte de proximitat, però molta gent ho compra tot a les grans superfícies sense preocupar-li el seu origen", lamenta Agustí Garcia, de la cooperativa del Baix Llobregat. Mentrestant, afegeix Regolf, molts pagesos professionals estan meditant o ja han decidit plegar. No concreten xifres, però asseguren que el nombre és rellevant. "Hi ha gent que ja fa temps que demana tornar a sortir al carrer perquè no poden aguantar més", avisa. Per la seva banda, Escolà insisteix a recordar el paper clau del sector primari a l'hora de "garantir la sobirania alimentària del nostre país": "Necessitem que cap pagès ni ramader més d'aquest país hagi de plegar, i per tant volem que tinguin garanties per poder tirar endavant".