ADMINISTRACIÓ
Les institucions amplien i avancen aquest any els ajuts per a l’acollida de temporers
La Diputació augmenta l’aportació a municipis i canvia els barems per arribar a 35 ajuntaments beneficiats. La Generalitat avança la convocatòria per contractar agents mediadors
El nou interventor, d’esquena, assisteix al primer ple de la Diputació després d’incorporar-se. - DIPUTACIÓ DE LLEIDA
Les principals administracions han començat aquest any a activar els programes relacionats amb la campanya de la fruita i l’acollida dels temporers amb prou temps per evitar els conflictes institucionals de l’any passat.
D’una banda, la Generalitat ja va obrir al desembre la convocatòria d’ajuts del SOC (Servei d’Ocupació) perquè els ajuntaments puguin contractar agents de dinamització i mediació, un personal que els consistoris consideren necessari tenir a la primavera i que l’any passat va arribar en alguns casos a finals d’agost. Dimarts, a més, va abonar 709.967,80 euros a catorze entitats i particulars que l’any passat van construir o van condicionar allotjaments per a temporers. Prepara per a aquest trimestre una nova convocatòria amb una dotació d’1,4 milions d’euros que cobrirà fins al 50% del cost de les actuacions.
En el cas de la diputació de Lleida, el ple va aprovar ahir per unanimitat el Pla de Cooperació Municipal, que regula els ajuts als municipis per fer front a les despeses extraordinàries que els genera l’augment de la població per l’afluència de temporers, 22.000 l’any passat, dels quals 2.500 vivien a Lleida.
El programa, dotat amb 600.000 euros després d’un augment del 50% respecte a l’any passat, manté una assignació lineal per a Lleida ciutat (195.000 €), continua tenint en compte la disponibilitat d’albergs de titularitat pública i rebaixa les exigències en dos factors clau: de 700 a 400 hectàrees de fruita de pinyol i de 350 a 200 contractes al municipi. Aquestes modificacions permeten ampliar de 28 a 35 el nombre de municipis que poden optar als fons.
“És una millora substancial que permetrà millorar la resposta a les necessitats”, va dir Fermí Masot, diputat responsable de l’àrea de cooperació. Tots els grups van coincidir en la necessitat d’incrementar la dotació.
L’agilitació d’aquests programes no afecta, no obstant, altres àrees com l’atenció sanitària, el reforç de la qual reclamen any rere any els alcaldes.
Acord per poder inspeccionar bars i botigues als pobles
El ple de la Diputació va aprovar ahir per unanimitat una moció de Junts-Impulsem que proposa que la corporació provincial subvencioni a través dels consells comarcals el personal necessari perquè els ajuntaments de menys de 5.000 habitants (el 90% dels de la demarcació) puguin exercir les inspeccions de salut pública que des del 2019 han de fer en locals d’hostaleria i de venda d’aliments a la menuda i en establiments de tatuatge i de pírcing, entre d’altres, després que la Generalitat deixés de fer-ho per delegació. La resolució també proposa que l’àrea de Salut Pública de la institució “assessori i acompanyi” en aquesta tasca. Els grups polítics van coincidir en el debat que aquest canvi ha tingut com a conseqüència que aquest tipus de supervisions no s’estan portant a terme en la majoria de les localitats de menys de 5.000 veïns per la impossibilitat material que troben els ajuntaments per desenvolupar-los. “Garantir la salut pública no és només una qüestió de legalitat sinó de seguretat”, va assenyalar Cristina Morón, del PSC.
Redueixen la discrecionalitat en el repartiment de les subvencions
“Hem limitat els ajuts discrecionals i hem establert criteris i hem eliminat les causes d’amistat, una cosa que alguns alcaldes havien patit directament”, va assenyalar ahir el president de la diputació de Lleida, Joan Talarn, després d’oferir-li Rosa Perelló, de Junts-Impulsem, un vot “crític i alhora de confiança” per donar suport al Pla Estratègic de Subvencions, tramitat d’urgència en la comissió de Presidència i aprovat ahir al ple. “Confiem que l’any que ve no es repeteixi i puguem treballar junts” en aquest programa, va afegir la juntaire, a la qual cosa es va mostrar obert el president en la seua rèplica. El pla té una dotació de 102,5 milions, 66,5 per ser distribuïts com a transferències corrents (despesa) i 35,9 com a transferències de capital (inversió), i creix un 11,79 per cent en relació amb l’any anterior. El 27,9 per cent es repartirà en línies de concurrència (ho sol·liciten les entitats locals), el 45 per cent són ajuts nominatius (tenen destinatari de sortida) i la resta és de caràcter discrecional, per atendre situacions concretes.
