La producció agrícola creix després de la sequera l’11,64% i la ramadera recula el 6%
Les granges representen dos euros per cada un que genera l’activitat agrícola
Una cosechadora trabajando en un campo de cereal.
El camp de Lleida i de Catalunya en general és extraordinàriament divers, però a l’hora de fer números està clar que la gran font d’ingressos arriba de la ramaderia. Segons les dades facilitades per la conselleria d’Agricultura a SEGRE, l’any passat el sector agrícola va representar una producció de 2.095 milions d’euros, davant dels 3.969 de l’activitat ramadera. És a dir, que les granges suposen de l’ordre de dos euros per cada un que generen les explotacions agrícoles.
A l’hora d’analitzar el 2024, la directora general d’Agricultura i Ramaderia de la conselleria, Rosa Altisent, explica que la producció agrícola ha registrat a l’últim exercici un repunt de l’11,64% després del cop que van representar els efectes de la sequera del 2023. Per espècies, s’observa una bona recuperació en els cereals, l’oli d’oliva i l’ametlla. En canvi, en la producció de vi i most es constata una forta baixada “degut principalment a les conseqüències de la sequera (l’estrès hídric sofert) i la mort d’alguns ceps, que, per sort, s’ha vist compensada per un millor nivell de preus”, indica. En el cas de la ramaderia, el retrocés d’un 5,96 per cent del valor de la producció s’explica pels preus amb baixades tant en el cas del porcí, després de cotes de rècord l’exercici anterior, com del boví. Amb tot, els anomenats consums intermedis, des de l’energia als pinsos passant pels fertilitzants, han tingut el 2024 una evolució favorable per a agricultors i ramaders.
La conselleria observa una baixada de gairebé el 12%, després dels màxims històrics assolits l’any 2023.
Factors i branques
En aquest sentit, els factors que més han afavorit aquesta reducció han estat la disminució dels preus de l’energia (-6,3%), la dels fertilitzants (- 24,05%) i, sobretot, la dels pinsos (-15,83%), segons reflecteix l’anàlisi del departament que dirigeix Òscar Ordeig. En l’anàlisi per branques, el sector del porcí continua representant el 59,08% del valor de la producció ramadera, i tot malgrat que ha disminuït un 6,05% com a conseqüència el 2024 de la minva en els preus respecte als màxims del 2023, explica Altisent. No obstant, el porcí, amb Lleida al capdavant, se situa molt al davant del segon sector, els ocells de corral, que suposen el 16,14%, o el tercer, la llet, amb el 9,95%. En tot cas, tanmateix, la llet, malgrat experimentar també una lleugera disminució, s’ha mantingut generant un alt valor econòmic, superant fins i tot el de la producció de carn de boví, afirma el departament.
En el cas de l’activitat agrícola, les fruites, des de la dolça fins a la seca passant pels cítrics, representen una tercera part del valor, mentre que els cereals aporten un 9,52%. El pilar de la ramaderia segueix sent el sector porcí, on Catalunya lidera els sacrificis de tot l’Estat espanyol, amb gairebé el 42% del total, seguida molt de lluny encara per Aragó (gairebé el 21%) i Castella i Lleó (gairebé el 12%). En el cas de la producció, el cens estatal de porcí assoleix els 30,87 milions de porcs de capa blanca, un sector liderat per Osca amb poc més de cinc milions i seguit molt de prop per Lleida amb gairebé 4,6 milions, segons dades del ministeri d’Agricultura.
Macrogranges
La ramaderia, com afirmen interprofessionals i organitzacions agràries, està arrelada a zones rurals i en moltes ocasions representa la base de la seua economia. Amb tot, en massa ocasions compta amb detractors amb més o menys coneixement de la realitat, per exemple, quan es parla de “macrogranges”, un concepte que des de l’Administració adverteixen que crea confusió entre els consumidors. A més, les granges de més mida es veuen sotmeses a legislacions i controls especialment estrictes en matèries com les de dejeccions o emissions. Altisent assenyala que des de “la conselleria som molt curosos en el control del compliment de les normatives en matèries com el benestar animal, les dejeccions ramaderes o les emissions, i en aquest sentit no fem excepcions pel fet que una granja sigui més gran que una altra”.
Rosa Altisent, directora general d’Agricultura i Ramaderia de la conselleria: «Lleida fa una gran
aportació a la renda»
Rosa Altisent explica en aquesta entrevista les grans xifres del camp català, liderat per Lleida
Quin ha estat el balanç econòmic de l’agricultura i la ramaderia catalanes el 2024?
Per branques, el valor de l’agrícola augmenta en un 11,64%, la qual cosa és gràcies a la recuperació de les produccions després d’un 2023 en el qual la sequera va assolir nivells molt preocupants. El valor de la producció ramadera disminueix en un 5,96%. Aquesta baixada, encara que lleu, es deu essencialment a la reducció del valor de productes com el porcí (un 6,05% més baix) i del boví (un 4,23% inferior), la disminució de preus de la producció ramadera, estimada en un 5,79% menys que el 2023, i una producció que no s’ha incrementat el 2024.
Quins són els sectors amb millors resultats?
En percentatge, les produccions ramaderes continuen suposant un percentatge superior a les agrícoles. Concretament les produccions ramaderes suposen el 64,50% i les produccions agrícoles, el 34,04% de la Producció Final Agrària. Per la seua part, en el sector agrícola, hem de destacar el conjunt que representen les fruites (fruita fresca, fruita seca i cítrics), que suposen un 33,82% del valor de la producció agrícola, seguides de les hortalisses, plantes ornamentals i flors, amb un 29,91%, i els cereals, amb el 9,52%. En conjunt, el valor de la producció ramadera de l’any 2024 ha estat de 3.969 milions d’euros i el de la producció agrícola, de 2.095 milions. Voldria destacar el fet que sectors com el porcí, els ocells de corral i el boví (de llet i de carn), així com lafruita i els cereals, tenen una implantació molt important en el conjunt de Lleida, la qual cosa dona idea de l’aportació que fa al conjunt de la renda agrària del país.
En alguns casos, com el porcí, s’ha pogut tocar sostre productiu, tenint en compte raons mediambientals i altres tipus de legislació?
Efectivament, una de les causes que podem imputar a la disminució de l’empenta que venia demostrant en els últims anys el sector del porcí ha estat un cert estancament en la producció, que no suposa en cap cas una reducció notable. Respecte al nivell de preus del sector porcí, va tancar el 2024 amb una disminució de preus del 7,88% respecte del 2023, però hem de tenir en compte que el preu del 2023 va ser extraordinari i, per tant, si comparem amb la mitjana dels últims cinc anys, veurem que el 2024 s’incrementa un 18,59%. Però hem de matisar aquesta tendència a l’estancament perquè no podem trobar una única raó. És cert que hi pot haver causes més estructurals, com el relleu generacional o les normes mediambientals i de benestar animal, però no són la raó que fa disminuir la producció de porcí. Molt probablement la reducció de la producció la trobaríem també en factors conjunturals, com són les dificultats en les exportacions, que s’han vist frenades per circumstàncies globals que podem atribuir a raons geopolítiques, com per exemple la continuïtat del conflicte bèl·lic a Ucraïna o la inestabilitat d’alguns mercats.
