Gallines per a autoconsum a Catalunya: aquest és el límit d’exemplars

La Generalitat ha establert límits clars per a la tinença d’aus destinades a l’autoconsum familiar i ha fixat un màxim de 30 gallines ponedores i 50 pollastres. Aquesta normativa, regulada pel Decret 40/2014 del 25 de març, busca garantir tant la sanitat animal com la innocuïtat dels productes avícoles destinats al consum domèstic, segons ha informat la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a través d’un comunicat oficial.

Les granges avícoles de petita escala destinades a l’autoconsum estan subjectes a una sèrie d’exigències sanitàries fonamentals, entre les quals destaca l’obligatorietat d’adquirir els animals exclusivament en establiments inscrits en el Registre d’Explotacions Ramaderes (REGA). Així mateix, aquestes petites explotacions han d’estar també registrades a l’esmentat cens oficial, la qual cosa permet a les autoritats mantenir un control efectiu sobre la població avícola en tota la comunitat autònoma.

Normativa flexible però amb controls sanitaris imprescindibles

Un dels aspectes més rellevants d’aquesta regulació és el seu enfocament pragmàtic respecte a possibles incompliments. En tractar-se de produccions que no permeten la comercialització i el risc de les quals per a la seguretat alimentària general és limitat, la normativa catalana preveu un mecanisme d’advertència prèvia abans d’iniciar procediments sancionadors. Aquest sistema atorga als propietaris un termini per solucionar les deficiències detectades i adequar-se als requisits establerts.

"Com que l’autoconsum no permet la comercialització i no significa risc per a la seguretat alimentària, la norma actual permet fer una advertència abans de proposar un expedient sancionador i el propietari de les gallines pot donar compliment a les mesures requerides dins d’un termini", assenyala el comunicat de la Generalitat.

Aquest enfocament busca un equilibri entre garantir estàndards sanitaris mínims i facilitar una pràctica tradicional que contribueix a la sobirania alimentària familiar i a mantenir vius coneixements agrícoles ancestrals en entorns rurals i periurbans.

Cens d’explotacions avícoles domèstiques a Catalunya

El registre oficial català ofereix un panorama detallat de la distribució d’aquestes petites granges domèstiques. Actualment, es troben censades i en estat actiu un total de 4.812 explotacions que compten amb gallines o pollastres destinats a l’autoconsum. D’aquest total, 3.467 instal·lacions estan dedicades específicament a la producció d’ous mitjançant gallines ponedores.

A més, el registre distingeix una categoria específica d’explotacions avícoles de petita capacitat, comptabilitzant 176 instal·lacions d’aquest tipus, de les quals 125 allotgen gallines ponedores. Aquesta classificació diferenciada permet adaptar els requisits sanitaris i de benestar animal a l’escala i finalitat de cada tipus d’instal·lació.

La importància d’aquest cens rau en la seua utilitat per a la implementació de programes de vigilància epidemiològica i control de possibles malalties que podrien afectar tant la població avícola domèstica com la comercial. Malalties com la influença aviària o la salmonel·losi requereixen sistemes d’alerta primerenca en els quals fins i tot les petites explotacions juguen un paper rellevant.

Beneficis de l’autoconsum avícola responsable

La cria domèstica d’aus per a autoconsum, quan es realitza respectant la normativa vigent, aporta nombrosos avantatges tant a nivell familiar com mediambiental. Entre els principals beneficis destaquen l’accés a proteïnes d’alta qualitat (ous i carn) produïdes sota condicions controlades pels mateixos consumidors, la reducció de l’empremta de carboni associada al transport d’aliments, i l’aprofitament de restes orgàniques domèstiques com a part de l’alimentació de les aus.

Aquestes petites explotacions també contribueixen al manteniment de la biodiversitat genètica, especialment quan els criadors opten per races autòctones catalanes com la Penedesenca, l’Empordanesa o la Prat, coneguda pels seus característics ous de closca fosca i les seues potes blavoses.

Distribució territorial de les granges domèstiques

La tradició de mantenir petits galliners familiars es distribueix de manera desigual pel territori català, amb més presència en zones rurals i municipis amb menor densitat poblacional. Les comarques de l’interior com Osona, el Berguedà, la Garrotxa o el Ripollès presenten una concentració més elevada d’aquestes instal·lacions, mentre que en l’àrea metropolitana de Barcelona, encara que menys nombroses, també existeixen iniciatives d’aquest tipus, especialment vinculades a horts urbans comunitaris i projectes d’agricultura social.

Aquesta distribució respon tant a factors culturals i tradicionals com a les limitacions espacials pròpies dels entorns urbans densament poblats, on resulta més complex disposar de l’espai adequat per al manteniment d’aquestes petites explotacions.

Quina documentació es necessita per registrar una explotació avícola d’autoconsum?

Per registrar oficialment una explotació avícola d’autoconsum a Catalunya, els propietaris han de presentar una sol·licitud formal davant de l’oficina comarcal del Departament d’Agricultura corresponent a la seua ubicació. Aquesta sol·licitud ha d’anar acompanyada de documentació que acrediti la titularitat o dret d’ús del terreny on s’ubicaran les aus, un croquis de les instal·lacions i un pla bàsic de maneig sanitari que inclogui mesures de bioseguretat adaptades a l’escala de l’explotació.

Una vegada completat el registre, els propietaris rebran un codi REGA únic que identificarà la seua explotació en totes les gestions oficials relacionades amb la sanitat animal i el control de moviments d’exemplars. Aquest registre és gratuït però obligatori, i ha d’actualitzar-se quan es produeixin canvis significatius a les instal·lacions o al cens d’animals.

Com afecten les alertes sanitàries a les petites explotacions?

Durant situacions d’alerta sanitària, com brots de malalties aviàries de declaració obligatòria, les petites explotacions per a autoconsum queden subjectes a les mateixes restriccions i mesures preventives que les granges comercials. Això pot incloure confinaments temporals de les aus, restriccions de moviments o fins i tot vacunacions obligatòries en determinades circumstàncies.

Les autoritats veterinàries catalanes realitzen inspeccions periòdiques i aleatòries a aquestes instal·lacions, especialment en períodes de més risc epidemiològic com les migracions d’aus silvestres que poden actuar com vectors de determinades malalties. La col·laboració dels propietaris d’aquests petits galliners resulta fonamental per a l’efectivitat de les xarxes de vigilància epidemiològica territorial.