Aventures a l'illa de gel

Carmen Adell (1951, Reus) va viure aquest estiu una aventura inoblidable: una expedició en caiac durant deu dies per la costa est de Groenlàndia. En total, uns 250 quilòmetres recorreguts i una mitjana de set hores diàries sobre el caiac. Una expedició integrada per cinc persones de França, Anglaterra, els EUA, Espanya i el guia islandès. El grup va partir de Kulusuk, població de tot just tres-cents habitants del sud-est de Groenlàndia. “Vam començar a palejar entre fiords, glaceres i icebergs cap al nord, escollint la millor ruta en funció del temps o les condicions del gel.”

Carmen destaca que en tot moment van ser autosuficients, ja que carregaven amb tot el necessari per sobreviure: menjar, aigua, gasoil, tendes de campanya, roba... “El mòbil, només per fer fotos”, explica, encara que comptaven, en cas d’emergència, amb la ràdio VHF i els missatges via satèl·lit al mòbil del guia.

Els animals que podien trobar, i que els convenia esquivar eren óssos polars, foques i balenes. “A terra se'ns va atansar una guineu polar que podria haver-se acabat totes les nostres galetes.”

L’estiu a la zona és curt però intens: van trobar sol, pluja, boira i vents canviants. Les temperatures varien de -4 a 10 ºC i no hi ha posta de sol, per la qual cosa es pot disfrutar de vint-iquatre hores de llum.

“El piragüisme ha estat la meua passió des de fa cinquanta anys”, explica Carmen, llicenciada en Educació Física i que en la seua joventut va arribar a competir amb l’equip nacional espanyol de piragüisme. “M’he sentit valorada, he conegut persones encantadores, he viscut situacions límit, he rigut sense parar i he après a valorar l’esforç i les petites coses. He palejat en expedicions, al mar, en llacs, en embassaments, rius, en grup, tota sola, amb amics i amb desconeguts. No viatjo per escapar-me de la vida, viatjo perquè la vida no se m’escapi”, conclou Carmen.

Envoltats de glaceres i icebergs “El viatge convida a reflexionar sobre el compromís amb el medi ambient, ja que observes el retrocés de les glaceres i els icebergs...”, explica Carmen. “Hem disfrutat d’enormes monuments de gel de formes indescriptibles. Quan xoquen entre ells, produeixen sorolls ensordidors com els d’una tempesta elèctrica”, recorda. “Un dia vam dormir al peu de la glacera Rasmussen, la base aèria americana abandonada als anys quaranta”, afirma.