Trenta anys no és res

Jordi Ballarín i Nani Díaz formen part del grup d’estudiants que van acabar 8è d’EGB al col·legi Cervantes de Lleida. La promoció del 1983-1984 i, tret d’algunes excepcions, la majoria no havien tornat a reunir-se fins

que a partir de la creació d’un grup de WhatsApp es va recuperar el contacte entre la classe i fins i tot alguns dels professors.

“És curiós”, explica el Jordi, “que amb la gent amb la qual vas tenir afinitat en el seu moment, encara que no t’hagis vist durant trenta anys, aquest sentiment es recupera de seguida. La gent, en el fons, no canvia”.

En aquestes trobades, que van començar amb un sopar fa dos anys i escaig, parlen del passat, però també del present, de les seues vides actuals, parelles, fills...

El Jordi ha trobat, a més, en aquestes reunions una nova companya sentimental, la Maria. En el seu moment, van ser simplement companys de classe que van viure circumstàncies similars: als dos els tocava treballar al sortir del col·legi. “Teníem vides pràcticament paral·leles”, explica el Jordi, “de forma que al retrobar-nos ens

hem entès bé”. I tots dos, ara divorciats, han començat una relació.

El cas de la Nani i la seua parella actual és diferent: ells ja s’agradaven al col·legi i era de domini públic, però a l’acabar l’EGB van seguir camins diferents. Ara, amb ell vivint a Panamà, mantenen una relació a distància des de fa vuit mesos. “Fa dotze anys que viu a Panamà i deu que no ve a Lleida”, explica la Nani. “I ara al febrer

ens veurem”, comenta ella tota il·lusionada.