Amb la força de l'afecte

La Nanda, una gosseta de dos anys i mig, va tornar a nàixer quan tenia set mesos, després de superar un accident que hauria pogut ser mortal. Núria Burgués, la propietària, s’ha posat en contacte amb Cercle per explicar-nos la història. “Un gos gran la va envestir, es va fer un cop molt fort que li va trencar la columna i li va seccionar la medul·la.”

Els veterinaris que li van fer les primeres visites a Lleida, Carlos García de la Clínica Veterinària Carlos García-Carpintero i Lluís Palos d’Ica Natura, la van derivar a Barcelona, a l’Hospital Veterinari Molins de Sant Vicenç dels Horts, on després de dos operacions, repòs absolut i sis mesos de rehabilitació, mitjançant electroestimulació, hidroteràpia, i massatges la Nanda ha recuperat bastant mobilitat a les cames. “No ens vam plantejar en cap moment l’eutanàsia”, explica la Núria, “mentre hi hagués alguna possibilitat volíem seguir endavant. Ha estat un sacrifici gran però ho hem fet amb gust perquè l’estimem. Ara els veterinaris que la porten se sorprenen davant de la seua vitalitat i energia”.

La Nanda s’ha convertit en una espècie de fenomen mediàtic, ja que cada vegada que la treuen de passeig amb la cadira de rodes els paren, els pregunten i fins i tot li fan fotos. “Crida l’atenció que vagi en cadira de rodes i ens hem adonat que la majoria de la gent no sap que existeix aquest sistema que els permet fer una vida normal per sortir a passejar”. Amb la cadira se l’emporten a la platja, a la muntanya. “Hi ha gent que deixa els seus gossos a casa per problemes de mobilitat i no saben que existeixen altres possibilitats”, explica la Núria, que confessa que abans de l’accident, ella i la seua parella, José, tampoc sabien res sobre les possibilitats i tècniques de rehabilitació ni aparells ortopèdics. “Vam començar a informar-nos-en a partir d’aquell moment i vam descobrir tot un món”, recorda Núria.

A casa, la Nanda té la mobilitat limitada perquè no pot saltar del sofà o sortir a la terrassa sola, per exemple. “Però hem desenvolupat una espècie de codi amb què ens entenem molt bé”, explica la Núria. “Quan vol aigua es mou cap a una part del sofà, quan vol menjar, cap a l’altra.”