Aventures de novel·la 'a la carta'
Ferran González, professor de Primària a Soses, ha escrit una novel·la per als seus alumnes, inspirada en temes que preocupen la canalla d’entre quart i sisè
Darla i Guz, dos personatges sorgits de la imaginació de Ferran González, professor de Primària a Soses, són els encarregats de tornar als nens i nenes les ganes de llegir. Ferran va concebre la idea de La clau dels mons: Kawks quan era professor de 4t de Primària al col·legi Sant Jordi de Lleida, fa uns set anys. “Tenia un grup molt bo a nivell de lectura, però hi havia un dèficit de llibres per a nens i nenes sobre els 10 anys. Eren massa grans per a algunes coses i encara joves per a, per exemple, les històries de Harry Potter, que són molt extenses.”
Així van sorgir les aventures de Darla, una nena apassionada per la lectura, i el seu germà petit Guz, més aficionat a l’esport i als videojocs que als llibres. Darla i Guz descobreixen una misteriosa clau que comunica el nostre món amb els mons meravellosos dels llibres, on hauran de lluitar contra Kawks, un personatge malvat que amenaça d’acabar amb tot. “Al principi havia de ser un conte breu, però em vaig anar animant”, explica Ferran, que ara pensa que podria ser la primera entrega d’una saga. Fa 17 anys que Ferran es dedica a la docència, per això s’ha anat fixant en els temes que més atreuen o preocupen els alumnes. “A La clau dels mons: Kawks vaig voler incloure tot el que els agradava als meus alumnes: pirates, dracs, cavallers, aventures i acció, a més d’una protagonista femenina i un altre de masculí, que a més són germans, cosa que em permet tractar la relació entre germana gran i petita.”
Ferran ha rebut feedback positiu per part de molts dels seus antics i actuals alumnes, que s’han enganxat a una història de ritme trepidant, amb capítols curts i que acaben amb una incògnita. “Vull que llegeixin per plaer i no per obligació”, justifica. Una vegada acabat el manuscrit, Ferran el va presentar a diverses editorials que, encara que van elogiar l’obra, van apuntar que no tenia cabuda en les seues línies editorials, per la qual cosa va decidir autoeditar-la al costat de les il·lustracions de Joel Siscart. No obstant, ara, una vegada publicada, alguna editorial s’hi ha interessat.