Art pictòric a dos cares

Júlia Porta és una artista nascuda a Lleida que actualment resideix a Mollerussa. Firma sota el pseudònim de Visions7 i, per a ella, la pintura suposa una teràpia particular i el seu principal mitjà d’expressió. Així doncs, les temàtiques de les seues obres estan relacionades amb la seua vida i reflexiona sobre diferents àmbits com la política, els drets humans o l’art.

Però, per damunt de tot, la seua afició és sinònim de llibertat: “Quan creo obres ningú em diu què fer o com fer-ho”, declara. A més, convida l’espectador de les seues pintures a sentir-se igual de lliure per interpretar-les. “Si ho aconsegueixo, el meu objectiu es compleix.” I afegeix: “Sóc feliç per aportar una possibilitat de llibertat, per petita que aquesta sigui.” La mort del seu pare la va impulsar a iniciar els seus primers passos com a artista autodidacta i considera que “l’art no es pot ensenyar perquè és una experimentació contínua”.

Va començar pintant en petits quaderns i es va passar al cavallet per practicar amb l’art figuratiu. Amb el temps va evolucionar cap a l’abstracció per aconseguir una expressió més lliure de la pintura. “He progressat des de les meues primeres obres amb l’objectiu de transmetre idees diferents i més revolucionàries”, diu Júlia. Al llarg de les seues etapes com a artista, s’ha interessat per diferents pintors i les seues referències com el simbolisme de Gustav Klimt, el puntillisme de Jackson Pollock o les textures d’Antoni Tàpies.

Durant més de 12 anys ha experimentat amb diverses tècniques pictòriques en diferents suports i un exemple d’això són les seues últimes obres, realitzades amb pintura acrílica sobre metacrilat. Aquestes es poden contemplar a la VI Biennal d’Art de Corbera d’Ebre, que se celebra del 6 d’abril al 31 de juliol a l’església de Sant Pere d’aquesta població de la comarca de la Terra Alta. Porta ha presentat una pintura en suspensió per mostrar les dos cares de l’obra i no descarta crear més quadres del mateix estil: “No hi ha límits en l’elaboració de l’obra, ni per a l’audiència en el moment d’observar-la.”