Una experiència reveladora

"És molt injusta la situació a la qual han de fer front i el conflicte en què s’han vist embolicats sense opció a dir que no. T’ho donen tot i l’únic que et demanen és que parlem, que els donem veu, que fem obrir els ulls als que no ho volen veure.” Aquesta és la conclusió de l’Alba Carrillo, una lleidatana de 19 anys que el dia 20 de febrer va tornar d’una estada als camps de refugiats saharauis de Tindouf. L’Alba, que cursa segon del Cicle Formatiu de Grau Superior d’Integració Social a l’INS Ronda, ha viscut aquesta experiència amb vint joves més, com a part de les pràctiques al departament de Cooperació de l’àrea d’Educació de la Paeria.

Per a l’Alba, aquest ha estat un viatge agredolç, en el qual l’hospitalitat i el carinyo que ha rebut contrasten amb la sensació de ràbia i impotència davant de la situació dels refugiats. “Creia que allò de l’hospitalitat era un tòpic però t’ho donen tot. Es queden sense menjar per donar-te’l a tu.” L’Alba va conviure durant deu dies amb la que ja considera la seua “família”, fins al punt que s’ha tatuat el nom pel qual la seua “mare” saharaui l’anomenava: Guarda, que significa flor. “Funcionen amb cartilles de racionament, mengen gràcies a l’ajuda humanitària, tampoc tenen aigua corrent i estan sotmesos a un estricte toc de queda, encara que, paradoxalment, estan connectats amb el món a través del mòbil.” Una altra de les coses que li van cridar l’atenció a l’Alba és l’empoderament de les dones, “els pilars de la família.” 

El grup d’estudiants lleidatans ha combinat pràctiques en escoles amb visites a les instal· lacions. “Aquests deu dies han estat com deu anys”, conclou l’Alba, que quan va tornar va necessitar uns dies de descans per assimilar tot el que havia vist.

L’Alba vol continuar vinculada amb Sahara Ponent per participar en nous projectes que ajudin a millorar la situació dels que ja considera la seua família.