Paisatgista de la Noguera
Lucas Álvarez, un colombià de trenta-vuit anys que s’ha instal·lat recentment a Artesa de Segre, explica a Cercle la seua relació amb l’art || És la seua afició més gran i un “aliment per a l’ànima”
Lucas Álvarez, nascut a Medellín fa 38 anys, dedica la major part del seu temps lliure a la pintura. El Lucas, que va arribar a Barcelona amb 18 anys, s’acaba de mudar a Artesa de Segre, localitat propera a la Clua de Meià, on resideix la seua mare. “A l’arribar a Barcelona vaig començar a buscar el meu camí. Vaig començar a fer ioga, a llegir... i amb la creació artística.” Encara que mai no havia pintat ni dibuixat, pensa que la seua afició es deu al fet que la seua mare va estudiar art a Colòmbia. “Sempre la veia fer els seus treballs i em portava a moltes exposicions”, recorda. “Potser per això un dia vaig comprar una tela i pintures i vaig començar.” El Lucas recorda que les seues primeres teles mostraven aliments. “A l’iniciar-me en la pintura, vaig prendre consciència de les textures i colors de fruites i verdures. D’alguna manera, vaig connectar amb el menjar, vaig quedar fascinat.”
En la seua etapa barcelonina va participar en diverses exposicions col·lectives i esdeveniments interdisciplinaris en diferents restaurants i centres d’art del Barri Gòtic, on va conèixer altres artistes i pintors i va començar a connectar amb diferents tècniques i estils. “Rebre feed back positiu d’altres persones em va aportar més confiança. Em vaig adonar que les meues pintures transmetien alguna cosa que arribava al públic.” Alternava obres abstractes i figuratives i altres vegades s’inspirava en els grafitis que inundaven el barri.
En la trajectòria artística del Lucas, no obstant, hi ha un abans i un després des que va començar a visitar la Clua. Sorgeixen els paisatges, descobreix la boira que difumina les formes i envolta arbres i muntanyes. I les postes de sol en horitzons espaiosos. “Una flor, un arbre, tot em cridava l’atenció. La pintura ha fet que em fixi en aspectes que abans em passaven desapercebuts, com els canvis de llum al llarg del dia o altres de més obvis però en què no hi havia posat atenció, com les modificacions dels paisatges al llarg de les diferents estacions.”
El seu últim projecte ha estat una exposició integrada per teles dedicades exclusivament als arbres que es va poder visitar a l’església de la Clua. Tot i que no té pàgina web, la seua obra pot veure’s al compte d’Instagram @lukalvarez. “He venut quadres, però no pinto per a això. Quan pinto se m’atura el temps. Em relaxo. Ho necessito, és un aliment per a l’ànima, la meua forma d’enfrontar-me a les preocupacions i problemes.”