Alerten de 'fake news' a internet en contra de les vacunes

Al seu informe, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), ha identificat i reportat a les plataformes Facebook, Twitter, Instagram, TikTok i YouTube un total de quaranta vídeos que qüestionen la seguretat i l’eficàcia de les vacunes o la necessitat de vacunació.

La gran majoria, el 70 per cent, contenen crides explícites a no vacunar-se contra la Covid-19. Són missatges com, per exemple, “Si us plau, no us poseu la vacuna” o “No permeteu que us inoculin això!” i la difusió de hashtags com “#NoTeVacunes”.

El missatge que més es reitera en aquests vídeos és negar la seguretat de la vacuna. El discurs parteix de dos fets: la rapidesa de desenvolupament de la vacuna des de l’aparició de la pandèmia i l’aplicació de tècniques innovadores (com l’ARN missatger), que són qualificades de perilloses i amb risc de produir alteracions genètiques.

Més de la quarta part dels vídeos neguen la necessitat de les vacunes contra la Covid, amb missatges que trivialitzen la gravetat de la malaltia i minimitzen les ta- xes de letalitat reals. Així, proposen prendre vitamines com a alternativa o afirmen que la Covid-19 no ha matat ningú que no tingués una patologia prèvia.

Per aquest motiu, el CAC adverteix de l’absoluta falta de rigor d’aquestes fake news i del perjudici que poden causar.

Les 6 preguntes que ens hauríem de fer

El CAC ha publicat un document perquè els usuaris puguin detectar ‘fake news’ sobre les vacunes de la Covid-19.

1. Tinc tota la informació?

Els titulars poden aportar només una part de la informació, especialment a la xarxa, on busquen atreure visites. Cal llegir tota la notícia i fixar-se en els detalls. Les entrevistes a persones expertes són molt més útils per obtenir informació sobre temes complexos com són les vacunes.

Cal informar-se amb profunditat i no quedar-se només amb els titulars

2. Per on m'arriba?

Vivim en un entorn de saturació informativa. Alguns continguts, difosos sobretot a les xarxes, no han estat tractats seguint el mètode periodístic de contrastar i verificar la informació. La desinformació provoca que una part de la població tingui dubtes sobre la necessitat de vacunar-se.

Convé informar-se a través de mitjans coneguts. Es poden contrastar les informacions amb els professionals de la infermeria i la medicina.

3. És creïble la font?

No totes les fonts tenen la mateixa solvència. Les veus dels professionals de la medicina, la infermeria, les farmàcies, la investigació, els col·legis professionals i les autoritats sanitàries són fonts qualificades i poden explicar els procediments que garanteixen la seguretat de les vacunes.

Cal valorar si la font ofereix garanties científiques. Les autoritats, els professionals i les persones expertes en l’àmbit sanitari són fonts acreditades.

4. Ha estat manipulada?

Les imatges tenen un gran poder i les eines digitals permeten que qualsevol persona pugui manipular-les. De la mateixa manera que ho fem amb la informació escrita, és necessari que ens plantegem quina és la seua font i quan es va enregistrar.

Convé buscar elements de contrast per verificar l’autenticitat de les imatges i els àudios que ens arriben.

5. És un cas únic?

Sempre hi pot haver casos d’efectes adversos després de la vacunació i és possible que els mitjans de comunicació se’n facin eco. Però hem de valorar quina és la incidència que aquests casos representen sobre el total i quina és la seua gravetat.

És recomanable verificar si el que ens expliquen és un cas únic o si s’està elevant a categoria de tall anecdòtic.

6. El comparteixo?

Hem de valorar si la informació rebuda té prou credibilitat i si és útil compartir-la. La propagació de rumors relatius a la vacunació pot posar en risc la salut pública. Cal valorar pros i contres després de conèixer les conseqüències de rebutjar les vacunes.

Convé no compartir una informació si no tenim la seguretat que és verídica.