Animació contra les armes

Les armes no protegeixen és el títol d’un curtmetratge d’animació que es va estrenar el passat 28 de febrer en el marc de la programació del Festival Animac. Les seus guionistes i realitzadores no tenen complexos cognoms japonesos ni rutilants produccions darrere sinó que estudien quart curs d’ESO a l’Institut Joan Solà de Torrefarrera. Són Laia Casero, Paula Llaveria i Laia Mangues, i tenen 15 anys.

Elles van ser les guanyadores del concurs Animem el Desarmament, que la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida van convocar amb motiu del Dia Escolar de la No-Violència i la Pau. Les joves expliquen a Cercle que “en una classe de tutoria ens van proposar participar en aquest concurs, mostrant-nos uns vídeos d’animació que van despertar la nostra curiositat i les ganes de presentar-nos”.

Així és com van decidir endinsar- se en un món, el del guió, que els era desconegut encara que, com expliquen a l’uníson, no “ens va resultar especialment difícil, ja que les tres havíem fet teatre anteriorment i estàvem familiaritzades amb els textos dramàtics”. “La història va sorgir amb certa facilitat, encara que no esperàvem emportar-nos el premi. Va ser una gran sorpresa”, asseguren.

El rodatge, que va tenir lloc al mateix centre on estudien, va ser, segons elles, “la part que vam trobar més interessant, ja que vam tenir l’oportunitat de dirigir-lo i gravar-lo amb l’assessorament de tot un professional, el cineasta valencià Emilio Martí, que amb la seua mestria i consells ens van ajudar a concloure un projecte de què estem molt orgulloses”.

A la pregunta de si aquesta experiència els ha despertat el “cuc” del món del cine d’animació, la seua resposta és rotunda: “Malgrat que el nostre inici en aquesta disciplina ens ha obert un món interessant i molt creatiu, en un futur, les tres ens veiem més enfocades en una carrera de ciències, concretament en la de medicina, però no per això descartem l’animació com una activitat en el temps lliure”, afirmen.

Finalment, no volen acabar aquesta entrevista sense ressaltar que “en aquest projecte hem comptat amb la imprescindible ajuda i col·laboració d’alguns companys de classe que es van oferir a participar com a actors en l’enregistrament de la nostra història”.

Un plató a l’Institut Joan Solà de Torrefarrera

El procés de producció d’un curt d’animació és més complex del que sembla. Primer, les alumnes van haver de dibuixar un storyboard del seu guió per poder rodar després les diferents escenes amb el mòbil i, finalment, emprendre la part més laboriosa, la de dibuixar a sobre de cada imatge, fotograma a fotograma.

En el cine, habitualment, cada segon de metratge conté vint-i-quatre fotogrames, per la qual cosa, per a vint segons de curtmetratge, amb la tècnica feta servir, la rotoscòpia, es necessiten més de quatre- cents dibuixos. Per fer-ho de forma ràpida, el cineasta Emilio Martí va projectar cada fotograma en una pissarra blanca i les alumnes van “calcar” la imatge que posteriorment van fotografiar. Al final, amb aquests centenars d’instantànies es va dur a terme un muntatge, de tal manera que, al reproduir-se, fa l’efecte de moviment.

“Utilitzar la tècnica de la rotoscòpia per plasmar la idea del nostre guió i fer realitat la història va significar un gran repte per a nosaltres”, conclouen les adolescents.