Una comunicadora nada

Magda Costafreda Piqué, resident a la Llar Terres de Ponent des de l’any 2008, en la que des d’aleshores considera casa seua, va fer arribar a Cercle una fotografia de la calçotada que va tenir lloc al centre el dia 10 de març, amb una nota en la qual expressava la seua alegria perquè, després d’un any difícil de confinaments molt severs, havien pogut celebrar la festa que van denominar Calçotada Covid Free i que era la primera jornada en què reprenien certa normalitat, “això sí, amb totes les mesures de seguretat”, segons explicava al seu escrit.

La Magda és una assídua lectora de SEGRE i, periòdicament, ens fa arribar algunes de les activitats que fan al centre, ja que, segons les seues paraules, “m’agrada molt escriure sobre les experiències que visc, comunicar a altres persones els meus sentiments i mostrar el meu agraïment, així com mantenir la tradició d’escriure cartes i enviar-les. També m’encanta veure publicades al diari les notícies que els remeto”.

La nostra lectora, que va nàixer a Lleida l’any 1943, explica que va tenir una infància molt feliç i que des de molt primerenca edat va sentir la crida de la lectura i l’escriptura.

Explica que de nena es va aprendre la poesia El campanar de Lleida de Magí Morera. “Encara avui dia la recito sempre que se’m presenta l’oportunitat, ja que soc una enamorada de la Seu Vella, monument que visitava amb els meus amics i del qual ens coneixíem tots els racons”, afirma.

Segons ens explica, ha tingut una vida molt plena: “Vaig estudiar infermeria i vaig començar a treballar a l’Hospital General Moscardó, avui Arnau de Vilanova, era a la planta de maternitat i m’agradava molt la meua feina. Més tard, l’any 1970, em vaig casar i vaig abandonar la professió però no les meues activitats, ja que vaig dedicar part del meu temps al voluntariat i, des d’aleshores, no he parat de participar en diverses iniciatives en diferents associacions, assistint a classes de formació per a adults o organitzant esdeveniments amb l’associació Dones del Pla de l’Aigua.” 

La Magda recorda amb carinyo tota la seua família: “Soc la segona de tres germanes d’una família treballadora en què pares, avis i filles compartíem converses, jocs de taula i complicitats.” Aquest ambient familiar l’ha trobat també a la Llar Terres de Lleida de Ponent, “on la vida em va portar a prendre la decisió d’ingressar i on em sento molt segura i protegida, amb grans professionals que ens han cuidat i mantingut animats durant aquest infaust any de pandèmia”, relata, i no vol acomiadar-se sense esmentar que dimarts vinent, 27 d’abril, festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, a la Llar tornaran a cantar el Virolai, que, per iniciativa seua, porta ja molts anys entonant-se en aquest centre de la capital del Pla d’Urgell.

UN ESPERIT INQUIET

La Magda diu que, malgrat el seu amor per la lectura i l’escriptura, li agradaria saber pintar i dibuixar

ACTIVITATS

Un any de pandèmia a la Llar Terres de Ponent de Mollerussa

Cristina Puigventós, educadora social de la Llar Terres de Ponent i “missatgera” de Magda Costafreda, ja que és ella la que envia els correus electrònics amb els seus escrits, destaca “la confiança que totes les famílies i residents han posat en l’equip durant aquest any difícil” i creu que aquest fet ha estat possible gràcies a la bona comunicació i la transparència que el centre ha tingut amb tots ells.

Destaca que “hem gravat vídeos per enviar als familiars mostrant el dia a dia a la Llar i, malgrat les dificultats que per a tothom ha suposat la pandèmia, hem continuat amb les diferents activitats, això sí, en formats més reduïts”, afegeix l’educadora social.

“El compromís i la responsabilitat de tot el personal, tant dins com fora del centre, ha estat un dels pilars bàsics amb què hem treballat”, explica, i subratlla que, “arran de la pandèmia, els residents han experimentat un canvi en les seues prioritats que els ha portat a un positiu creixement personal”.