SEGRE

Llarga vida a la festa gran de Lleida

La setmana que havia de celebrar-se l’Aplec del Caragol, ajornat per la pandèmia, dos penyistes expliquen a ‘Cercle’ la seua relació amb el certamen || Pepe Ibars, un veterà, i Ferran Crespo reviuen les seues experiències

Pepe Ibars és tota una institució de l'Aplec.

Llarga vida a la festa gran de Lleida

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Si preguntéssim què tenen en comú Microsoft i l’Aplec del Caragol molt pocs encertarien la resposta. I és que tant el gegant informàtic com la festa lleidatana es van gestar en un garatge. En el cas de l’Aplec, al taller mecànic Pueyo on, a començaments de la dècada dels anys setanta, “una colla d’amics solien reunir- se els dissabtes al voltant d’una cassola, normalment de caragols”, explica Pepe Ibars, un dels aplequistes més veterans, membre de la comissió de festes de la Fecoll, responsable màxim de les xarangues i un dels fundadors d’una de les penyes més antigues, Els Lleidatans.

Ibars és una enciclopèdia errant de l’Aplec i en recorda els inicis com si fos ahir: “Un dels primers anys, quan encara ho celebràvem al Xoperal, la Diputació de Lleida va muntar una carpa on es jugava a la perra grossa, una espècie de bingo local en el qual els premis podien ser des d’un poni, passant per uns porquets, una gallina, fins a una cistella de verdures.”

La seua llista d’anècdotes és infinita i recorda com un dels membres il·lustres de la seua penya, el polític Josep Antoni Duran Lleida, “celebrava les rodes de premsa al recinte de la colla quan venia a l’Aplec i, per fer una mica de broma, li posàvem cebes com si fossin micròfons”.

I és que la sana alegria i les ganes de passar-s’ho bé són la marca de la casa. “És l’esperit de l’Aplec”, assegura Pepe Ibars, “un espai que exerceix de gresol de la societat lleidatana en la qual, per uns dies, tots pertanyem a la mateixa tribu”. Tant és així que un dels moments que guarda a la memòria amb més afecte és el de veure el que va ser alcalde i president de la Diputació de Lleida Joan Sangenís amb la maça del bombo a la mà, participant com un músic més en les xarangues.

Després de dos edicions, la passada i l’actual, sense poder celebrar-se a causa de la pandèmia, la il·lusió d’Ibars és que pugui tornar al recinte dels Camps Elisis molt aviat ja que, segons assegura, “hi ha moltes ganes d’Aplec, no passa setmana sense que algú em pari pel carrer i em pregunti com està el tema. A més, la pròxima edició serà un moment especial per recordar no només aquells penyistes morts durant l’any passat, amb la tradicional ofrena floral, sinó tots aquells lleidatans que d’una o una altra manera hagin patit les conseqüències del coronavirus”. Però el futur de l’Aplec està assegurat. Les noves generacions prenen el testimoni dels grans i així ho explica Ferran Crespo, un lleidatà de 32 anys, actualment bomber al parc de Tremp que, des de l’any 2015, part d’una nova penya, l’Aspavil.

Ferran relata que por ta l’Aplec a l’ADN. Ja de nen vivia la festa com a convidat i no hi havia edició en què, amb els seus pares, no recorreguessin el circuit en el qual es trobaven amb amics i familiars penyistes, en concret dos dels seus oncles. No va ser fins que va complir vint anys que, amb el seu grup d’amics, es va incorporar a la Colla La Puput, una de les veteranes. “En aquell moment hi havia llista d’espera per inscriure’n una de nova i vam decidir integrar-nos en aquesta a l’espera que s’obrís la possibilitat de crear la nostra pròpia”, manifesta. Quan es va suspendre la primera edició a causa de la pandèmia, “el desànim va ser gran perquè els dies de l’Aplec són, en molts casos, els únics en els quals coincidim amb amics que no veiem durant l’any i, encara que amb el grup de WhatsApp dels collistes mantenim cert contacte, no és el mateix”, afirma.

De l’Aplec, a part de la diversió, el Ferran destaca que “és un punt de trobada intergeneracional i transfronterer que molt pocs esdeveniments anuals tenen, ja que no només reuneix gent de Lleida, sinó que hi ha molts penyistes d’altres llocs que en el seu dia van anar-hi com a convidats i que han decidit continuar formant part de l’univers de l’Aplec”.

Respecte a l’esdevenidor de la festa, Crespo fa una crida a no perdre la il·lusió ni caure en el desànim, ja que, segons ell augura, “molt aviat tornarem a celebrar la festa gran de Lleida"

FESTA INTEGRADORA

Ferran Crespo destaca la capacitat de l’Aplec per unir generacions i diverses procedències

PROGRAMACIÓ

La celebració de l’Aplec 2021 estava prevista per aquesta setmana però, al no donar-se les condicions per poder organitzar- lo i seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries, la Fecoll l’ha proposat per als propers dies 3, 4 i 5 de setembre si la situació de la pandèmia ha millorat.

De tota manera, l’organització ha disposat un programa d’actes per mantenir viu l’esperit de l’Aplec. Sota el lema Al maig, a Lleida, vestim l’Aplec sí o sí, tornen els pacs gastronòmics que ja van oferir amb èxit l’any passat.

D’altra banda, s’han programat una sèrie d’actes lúdics al recinte de l’antic Mercat del Pla, del 24 al 29 de maig, entre els quals destaquen diferents tastos de productes de proximitat; espectacles musicals amb les actuacions de Jandro, Lo Pau de Ponts i Yung Rajola; un espectacle a càrrec de Moniat’s Show, que recordarà els millors moments de l’Aplec, i una representació a càrrec del Centre de Titelles. I com no podia ser de cap altra manera, el dia 29 es clausurarà aquest atípic Aplec amb la tradicional cercavila protagonitzada per la seua mascota Hèlix.

Ferran Crespo pertany a una de les colles més joves.

Llarga vida a la festa gran de Lleida

Els Lleidatans - Una foto de la penya Els Lleidatans, davant de la seua característica caseta de fusta,
a la qual pertany Pepe Ibars que, entre les moltes anècdotes, recorda que a la segona edició de
l'Aplec, encara al Xoperal, els van robar la cassola de conill que havien cuinat.

Llarga vida a la festa gran de Lleida

tracking